3 de maig 2007

Respira





4 comentaris:

Elena Bort ha dit...

qué maques, carinyo!!
tens un tele molt poderós, no??? te'n recordes del profe que vam tenir de foto a primer de carrera...mmmmmm...com es deia?? Pere no sé qué!!

Anna Pascual ha dit...

Gràcies bonica!
Més que un "tele" tinc molt bon pols i molta paciència, jeje! perquè aquestes les he fet amb la digital que sols té 3x de zoom...
Però saps què? Després de les classes amb el Pere em vaig comprar una càmera reflex (analògica, que nosaltres encara som d'eixa època...) i em vaig picar a fer fotos (i algun concurset "de poble" he guanyat!!).
El cas és que revelar fotos és molt car i ho vaig abandonar, però a vore si ara, amb la digital, em torne a animar...
Què no hi haurà res interssant pel teu Madrid per fotografiar???

Anònim ha dit...

Anna:
Les fotos em semblen formidables. Si al damunt dius que són fetes a la
serra Mariola, encara em sembla més sorprenent trobar aquestes
realitats. Vaig estar l'altre dia per aquelles serres i cal recordar
que el mes de maig (mes dalt mes baix) és d'obligada visita, per
qualsevol senda, per qualsevol hort o olivar.
Però enhorabona per aquestes instantànies que a partir d'ara seran tan
permanents. Encara se'n podria dir més, i ja ho faré.
Felicitats.

Una altra. És interessant el comentari a la frase de Fuster sobre el
País Valencià. La idea de construir una paret que no separe sinó que
servesca per a bastir un país podria ser fèrtil, i on des de
l'esquerra es fera una aportació positiva, generosa, seductora
socialment, tant per a la convivència com per al progrés. Certa dreta
encara no ha ensumat ni el deu per cent de tot això, que el franquisme
i els seus succedanis ja han passat... Cal matisar moltes coses, de la
dreta i també de l'esquerra o les esquerres, però matisar ha de
significar superar inquisicions..., conéixer i entendre el passat,
fertilitzar el present des de la democràcia..., sembla fàcil però no
ho és...
Cordialment.
V.B.

Anònim ha dit...

Nena acabe de veure que el Carles marxa a Italia! Que guai per ell i per tu... Bueno anirem a fer-li la visiteta que aquelles terres ja saps que al Sergi i mi ens agraden molt. Les fotos genials, ets una artista.Mua