19 d’oct. 2007

Aniversari a 34º 40' S 58º 24' O

Som molt “sorpreseros” en la meua família i esta vegada hem tirat la casa per la finestra. Per celebrar l’aniversari de mon pare (50 anys sempre és una data de celebracions) ens l’hem emportat, sense que ell sabera res fins no estar facturant en Barajas, a Argentina.

Hem passat uns dies genials els cinc, les meues germanes i els meus pares, i hem pogut gaudir de les meravelles naturals d’un país que, no obstant, de les millors coses que té és la seua gent.

En aquest cas, ni les paraules ni les fotografies que ací vos pose, retraten ben bé el que allí hem vist i viscut. Tanmateix, ací teniu un resum dels 12 dies que hem passat per terres argentines.

Dia 6 d’octubre: VIATGE D’ANADA



Dia 7 d’octubre: APLEGUEM A BUENOS AIRES I VOLEM A EL CALAFATE





Clima i paisatge estepari, amb quasi totes les cases amb teulades de xapa de colorets. En una dècada quasi ha triplicat la seua població, el 80% de la qual no supera els 45 anys. Es tracta d'una zona de dinamització econòmica a partir del turisme, on l'aeroport, que fou construït l'any 2000 (abans s'anava en cotxe des de Los Gallegos, a 200 km) ha sigut clau en aquesta explosió demogràfica i econòmica.




Dia 8 d’octubre: GLACERES
Amb un vaixell vam anar recorrent part del Lago Argentino (que és més gran que tot Buenos Aires!) i vam poder vore les glaceres més grans de la zona i les seues pannes de gel (trossos que es despengen pel desgel).




Dia 9 d’octubre: GLACERA PERITO MORENO
El Perito Moreno és una de les glaceres més grans de la zona, però la seua importància radica en que és l'única que està en equilibri, és a dir, que no està retrocedint pel desgel del famós calfament del planeta. A més, està en un lloc privilegiat per poder ser visitada i cada certs anys (no es pot saber amb exactitud) es produeix el fenomen de la "caiguda", que és el despreniment, en pocs segons, d'un bloc de gel immens que permet unir dos llacs.







Dia 10 d’octubre: PASSEGEM PER CALAFATE I VOLEM A TRELEW


Dia 11 d’octubre: ALBIRAMENT DE BALENES I ELEFANTS MARINS



A Península Valdés (al nord de Trelew), en aquesta època, les balenes s'acosten a les seues badies o bé a donar a llum els seus balenons o bé a emparellar-se. L'espectacle és preciós. No cregueu que es veu com en un documental. Ens acostem amb un vaixell que para el motor i tots ens quedem en silenci. És aleshores quan pots intuir sota l'aigua els moviments de les balenes i de tant en tant contindre una exclamació quan surt a la superfície el cap o la cua.

Els elefants marins són una altra història. Aquestos també s'acosten a les platges de Península Valdés a parir i copular, però són tan lents que, en una hora que vam estar observant-los (des d'una senda propera), sols vam poder apreciar quatre o cinc moviments interessants. Allí estaven dormint plàcidament.

Dia 12 d’octubre: PASSEJADA ENTRE PINGÜINS. VOLEM A BUENOS AIRES




Cap al sud de Trelew anàrem a fer la visita a més d'un milió de Pingüins de Magallanes. També per aquesta època venen des de Brasil a algunes platges argentines per recuperar els seus nius d'anys anteriors i posar nous ous. Solen mantindre's fidels a les seues parelles (sempre que la fecundació anterior haja sigut exitosa). Els nius s'escampen al llarg d'una enorme extensió de terreny estepari i contínuament un membre de la parella recorre (a pas de pingüí!) els metres que separen el niu de la mar per aconseguir aliment per a la seua família. Una curiositat: podem trobar tant parelles heterosexuals com homosexuals.


Dia 13 d’octubre: VISITA A BUENOS AIRES I ESPECTACLE “ESQUINA CARLOS GARDEL”

Buenos Aires és inmens. La ciutat i la seua àrea metropolitana aglutinen el 37% dels quasi 40 milions d'habitants argentins. És una quadrícula urbana arrebossant de vida, alegria, misèria, espectacle i color. Férem una passada pels seus principals carrers tan fugaç com insuficient per captar l'essència de Buenos Aires, però el sabor de boca que ens va quedar va ser molt agradable. A la nit anàrem a l'Esquina Carlos Gardel, un teatre habilitat per fer un sopar-espectacle on poguérem gaudir del tango. Genial.

Dia 14 d’octubre: VOLEM A IGUAZÚ. CASCADES DES DE BRASIL


Abandonàrem l'estepa i ens endinsàrem en plena selva subtropical, on la humitat oscil·la entre el 75% i el 90% i la temperatura entre els 10 i els 32º al llarg de l'any. Calor i pluja. Però el capritx dels moviments geològics feu que es confomaren aquestes immenses cascades d'Igauzú i la pluja i la sensació d'ofegament passen a un segon plànol. Aquest dia passàrem la frontera i vam vore aquesta meravella des de Brasil, on podíem situar-nos justament cara a cara amb les cascades. El riu separa ambdós països. Com diuen per ací: Argentina posa l'escenari i Brasil la platea amb les butaques. aaa


Dia 15 d’octubre: CASCADES DES D’ARGENTINA aaa





Aquest dia sí que ens vam remullar! No parava de ploure. Però quina immensitat de paisatge. Les passarel·les ens permetien aguaitar-nos a les cascades i vore-les de costat, per damunt i per sota. I quan dic per sota, és per sota, ja que també pujàrem a una llanxa i s'acostàrem a dues cascades fins que la caiguda de l'aigua ens va permetre. L'habilitat dels conductors és fonamental, perquè és de bojos anar així pel riu. No tenim cap foto d'eixos moments perquè era impossible traure la càmera: plovent, dins d'un riu amb una llanxa que es doblava fins tocar l'aigua pel lateral i acostant-se a les cascades. Quanta aigua vaig engolir! aaa



Dia 16 d’octubre: VOLEM A BUENOS AIRES. DES D’ALLÍ, VOLEM A BARAJAS




Tot un luxe esmorzar el dia del meu aniversari amb la meua família mirant les cascades d'Íguazu per la finestra. Després, maletes, borses, furgoneta, aeroports, espera, espera, espera...


Dia 17 d’octubre: amb un retràs de 5 hores, apleguem a casa a les 12 de la nit.

Si he de de posar alguna "pega" eixa és que la informació que ens aplegava mitjançant els guies era massa "correcta". He trobat a faltar un esperit més ecològic en les seues explicacions. Això sí, malgrat açò, he aprés moltíssim perquè eren tots i totes molt agradables i didàctics amb nosaltres.
El balanç: més que positiu. Un viatge familiar inoblidable.