He desaparegut un mes, però quàntes coses m'han passat!
Finalment la sort va tenir ganes d'estar al meu costat. Justeta, però suficient.
Ara continue necessitant-la, com tots, a tota hora, però no vaig a plorar-la.
Estic pendent d'on he de viure i treballar a partir de setembre. I la incertesa em fa il·lusionar-me.
Retorne a Catalunya onze anys després d'aquell primer de Comunicació Audiovisual que vaig abandonar.
I tinc moltes ganes de retrobar-me.