Xiques, xics... encara estic intentant traure'm la cara de circumstància que me s'ha quedat després dels resultats d'ahir...
En fin... a Banyeres m'ho esperava, però a la Generalitat havia confiat en un vot més crític. Però res, ací ni Fabra, ni Alperi, ni Rus, ni Terra Mítica, ni revolicades de cadàvers republicans al cementiri de València, ni xantatges de Formula 1, ni silencis de l'accident del metro de València, ni Cabanyal, ni pla eòlic, ni especulació urbanística, ni Cristo que els va parir... Als valencians ens va la marxa i punto.
En fin... a Banyeres m'ho esperava, però a la Generalitat havia confiat en un vot més crític. Però res, ací ni Fabra, ni Alperi, ni Rus, ni Terra Mítica, ni revolicades de cadàvers republicans al cementiri de València, ni xantatges de Formula 1, ni silencis de l'accident del metro de València, ni Cabanyal, ni pla eòlic, ni especulació urbanística, ni Cristo que els va parir... Als valencians ens va la marxa i punto.
Existeix una espècie de culte religiós i dogmàtic cap allò que diu Canal 9 i, pel que es veu, no cal aprofundir més enllà d'allò que ens venen com a notícia: inauguracions, espectacles, gota freda, invasions catalanistes i enquestes de satisfacció amb el govern. Eixa deu ser la nostra realitat, perquè Canal 9 mai ens amagaria coses ni ens mentiria, veritat? Per què el més normal és que la meitat dels valencians no conega encara el candidat del PSOE i en la vida haja sentit parlar de Compromís pel País Valencià, veritat? Els de RTVV, com pensen en el nostre equilibri emocional, sols ens mostren la cara bonica dels nostres governants. Què majetes...
Assumisc amb esportivitat la victòria del PP, la derrota de l’esquerra, és el que diuen els vots i l’estranya llei d'Hondt. Però ho assumisc amb por pel futur que ens espera (i que conste que odie els discursos apocalíptics).
Sé que ha guanyat Canal 9. Sé que ha perdut -encara que ja ho estava, de perdut- Joan Ignaci Pla (de res li ha servit baixar-se els pantalons amb un Estatut de vergonya. Ja els val...). I sé que Compromís pel País Valencià ha tingut més de cor que d’eficàcia. Més de voluntat que de realitat. Més d’il·lusió que de milers d’euros. I ja se sap que cal per a la política.
2 comentaris:
Si noia si! el tema està molt fotut! hi ha un ascens bestial del feixisme a espanya, perquè a espanya la dreta i la esquerra espanyola es rancia i fatxa en general, però és el que toca! A mi em preocupa el que passarà si a les properes el.leccions generals guanya el PP, amb un estatut de catalunya pel mig i una possible treva d'eta en vies del que sigui! aleshores ja patirem! Ara, aquests grans fills de puta anomenats pperos, o sigui zaplana, rajoy i el número u dels fills de la gran puta, l'acebes, mentider empedernit i fatxa d'extremadreta asquerós estan fregantse les mans esperant que arribi el dia de la seva victòria. Aleshores ens tocarà lluitar o morir, que cadascú triï el que vulgui!
Visca el tret diferencial!
Gora!
i una cosa que fa veritable por... qué pasarà amb el transbasament de l'Ebre si guanya el PP?
Publica un comentari a l'entrada