Política xupitera

Jo ja no puc més. Hi ha notícies que em fan teclejar a tota pressa i buscar companys d'opinió, perquè de vegades pense que pot ser siga jo sola qui no entén massa bé les coses. I em quede un poc més tranquil·la quan veig que també hi ha gent espantada per les inspiracions dels polítics. Inspiracions que ells poden portar a la pràctica, i no com les meues, que solament, si em pilla amb ganes d'escriure, les puc deixar reflectides en aquest blog.

Alguns governats fan la seua tasca a colp de xupito. Reflexionen les necessitats i les possibles conseqüències de les seus accions amb la mateixa profunditat i rapidesa que té un brindis xupiter en meitat dels carnavals.

Ja vaig dir fa poc que la política italiana i la valenciana s’atenen al mateix manual d'instruccions. Sense pensar en la perillosa deriva xenòfoba i racista, Berlusconi ha aprovat d'urgència un decret per autoritzar patrulles ciutadanes (civils fent de policia!) per defensar-se d'uns fantasmes ficats als cervells dels italians a força de repetir notícies sensacionalistes en la televisió. I sense pensar en la deriva surrealista del sistema educatiu valencià, Font de Mora ha anunciat una assignatura de xinés als instituts valencians, passant-se per l'entrecuixa hores i hores de treball de la comunitat educativa per traure-li trellat a la Conselleria.

Jo passe. Me'n vaig a vore Grande Fratello.