3 d’ag. 2008

Convivència

Fins fa uns mesos no sabia ni que existia i ara vaig a passar-me set dies amb ella. Una setmana intensa on haurem de conviure a la força perquè no podré escapar d'ella encara que vulga. La intrusa seré jo, així que més em val portar-me bé i acoblar-me.

Però les dues donarem i rebrem. Jo hauré de superar la meua aversió al sol i al calor (amb protector solar, ulleres i barret), matinar en ple agost i estar pendent del rellotge per fer una feina d'anotació de dades. Però, a canvi, ella em donarà hores perdudes i tranquil·les per estirar la vista i endevinar on la mar posa límit al cel. Em regalarà vent i calma, colors d'aigua impensables tan a prop de casa i cabussons per tindré un cara a cara amb Nemo, Dory i Marlin. La molestaré un poc amb la meua presència, però, a canvi, intentaré que la meua tasca allà siga una gra de sorra més cap a la seua protecció.

Encara no la conec personalment, però l'Illa de l'Aire ja m'ha encantat. La mimaré quan allí estiga, amb el voluntariat de l'OBSAM, però tinc ben clar que eixa actitud amb un lloc tan bell l'hem de tindre amb tota terra que xafem.

2 comentaris:

herberet ha dit...

segur que serà una experiència que difícilment oblidarem. Tinc unes ganes d'anar...

la illa i tu vos dureu bé, no patisques... jeje


besets

Anònim ha dit...

Si deise anar la ment, stic ahí en la illa del aire, la teva redaccio en fa estar alli, poder deisfrutar del tems , vorelo , perdrelo, sobarlo, gastarlo al compas que vullga, deisarlo pasar, tindrelo desocupat, de uno mateis, aiso es un plaer si es sap tenir, un luxe, del que pocs el tenen,Es menger ,beguda, aire, salud, LLIBERTAT