10 de març 2009

Sàlvia i peixos

Isc uns dies de la rutina, però sense llevar-li l’ull de damunt (a la rutina). No desconnecte de casa quan estic fora, ni de fora quan estic a casa. El meu estomac és qui més coneix la meua agenda. Quan s’aproxima algun fet “especial” comença a fer-me mal. I què és “especial”? Per a una persona com jo, que s’emociona amb quasi tot, “especial” és... quasi tot. Així que podeu imaginar-vos la convivència amb el meu estomac. I l’encertada frase “has de pillar-te les coses amb més calma” també la coneix el meu estomac, perquè, quan l’escolta, sap que li estan donant la raó perquè està a punt d’ocórrer alguna cosa... “especial”.

Solució 1: infusions de sàlvia.

Solució 2: mirar peixos.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

anneta!!! txa! tenía un poc oblidaet el teu blog... a vore si em posse prompte al día! ;) no te m´estresses ei boniqueta? per cert, m´has de dir, com fas aixó del altres blogs... jo treballe amb wordpress però suposse que hi haurà alguna coseta del palo... si t´enteres m´informes! molts b7s i a passar-ho bé!

Anònim ha dit...

a vore... que després de llegir el meu comentari crec que no te ni cap ni peus... que he vist, que al teu glog - a aquest bonico blog que tens - tens altres blogs de colegues i ahi apareix els ultims articles... em pareix prou interessant així que volía que m´explicares com ho feies! jejeje aixó era! (tant de temps per aquestes terres i ja quasi no se ni com parle!!!) :P