Consciència cancerígena

Estem envoltats de xifres. Porte tota la setmana convivint amb el PIB y el VAB; amb dades de població, índex d’envelliment i índex de dependència; amb la RDdF (Renda Directa de les Famílies) i la RFND (Renda Familiar Neta Disponible). És el que té estudiar geografia.

Però no cal ni obrir un llibre per trobar-nos amb una reducció numèrica de la realitat. Constantment escoltem per la televisió o la ràdio el nombre de morts en les carreteres o per violència masclista, els accidents laborals, el nombre d’operacions de cirurgia estètica, la quantitat de llibres que llegim a l’any, les hectàrees cremades en un incendi o la mitjana d’euros que cadascú gasta en les rebaixes. Estem tan acostumats a que ens aboquen dades al nostre cervell que no fem massa esforç per processar-les i entendre-les.

Hui m’he trobat amb un reportatge al http://www.elpais.com/ que sí m’ha fet detindre’m a meditar una estona sobre les xifres que la pantalla estava mostrant-me: La contaminación industrial multiplica los tumores en Cataluña, Huelva y Asturias. He fet un clic i m’he submergit en un document la mar d’interessant. Hi trobem una sèrie de documents en pdf amb mapes sobre els diferents tipus de càncers més comuns i la seua incidència sobre les poblacions de l’Estat Espanyol.

No ho he pogut evitar i he començat a fer zooms per apropar-me a Banyeres, el meu poble. No sé, no sé, la veritat. He mirat els índex del càncer de mama (estem pel mig en perillositat), els de pulmó (per davall de la mitjana), els de estómac (per davall de la mitjana)... I he començat a plantejar-me algunes preguntes: podem fer alguna cosa per millorar aquestes dades? Podem empitjorar en el futur? Si Banyeres balla entre els índex mitjans-baixos d’incidència (no són excelents, però podrien ser prou pitjors) no és per una política de consciència ni res paregut, sinó per una espècie de casualitat històrica. Els motius d'aparició dels càncers són, segons el reportatge de El País, molt diversos: l'alimentació, la contaminació atmosfèrica, la tardança a l'hora de tindre fills, la promiscuïtat (en els d'uter, pel turisme de la costa -¿?-), el consum de tabac, etc. I encara hi ha molts per determinar.

Però, amb tot el que se sap ara, amb totes les tècniques d’investigació que la comunitat científica maneja i amb totes aquestes xifres tan esclaridores, ¿no hauríem de ser més humils i considerar que no tenim el món tan dominat com pensem? Si no ens dóna la gana de tenir cura del medi ambient perquè no trobem massa relació entre l’extinció d’alguns animals i la qualitat de la nostra alimentació, o entre la pujada del nivell del mar i les considerables pèrdues econòmiques al litoral, o entre la reducció de superfície forestal del planeta i l’aire que respirem, podíem plantejar-nos, almenys, tindre cura del nostre entorn perquè el càncer ens afecta directament, a tots, i no es tracta de cap castic diví sense explicació.

La principal causa de l’augment d’aquesta lacara és, sense dubte, la nostra consciència, o millor dit, la nostra falta de consciència, ecològica.

Càncer de mama (1988-1998)

aldkjfaldsfjadsf