Estrenant càrrecs

Els dies passen per davant meua com si jo no els caiguera massa bé. No volen parar-se ni un moment per estar amb mi sense mirar el rellotge. El dissabte li vaig dir a Luisa que escriuria sobre els nebots i les nebodes. I ara penant-ho bé no sé què dir, perquè, clar, jo encara no soc tia. El cas és que porte una temporadeta de felicitacions per naixements i embarassos que no pare. Ma tia Pepi ens va portar, en agost, a Jordi, qui té pinta de tindre tota la tranquil·litat que no té la cosina major. Què bonic que és! I quina paciència està desenvolupant gràcies a Elena! Ana Belda ha d’estar boja d’alegria per Eivissa amb Mariola, fent de tia en exclusiva. A vore si així treballa menys hores!. Ni Pilar ni ningú dels seus sabran com agafar al xiquet de Maria (David?). Tant de temps de regnat femení calarà en el nebot, segur. Per Luisa m’alegre especialment perquè, encara que en totes les cases un nadó és una alegria, estic segura que a sa casa açò és el començament d’un canvi d’aires que celebre moltíssim. I, coses de la vida, el dissabte vaig seure davant Vanesa, a qui li queden dos mesos per tindre a Emma. Quina contradicció de sentiments vore embarassada a algú de la teua edat! Perquè una cosa són cosins o nebodes i una altra ben distinta és quan amigues o gent de la teua quinta està entusiasmada fent famílies. Si Inma Navarro ja em va posar en sobre avís: “tia, que ja no entrem en el cupó d’adolescents embarassades! Que ja no s’estranya ningú a la nostra edat...”. Ai! Si Leyre és molt boniqueta, però és que jo encara estic parint carreres universitàries, no puc canviar bolquers!