Si jo ja ho sabia

Fa just una setmana estava de paella amb amigues i amics al maset dels Marrocs. Jo tenia pensat escriure sobre eixe dia. Tenia pensat escriure-ho quasi al dia següent. Tenia pensat escriure sobre la il·lusió de preparar un dia així: excursió, cerveseta mentre es fa la paella, sobretaula de xarrades amb uns i altres, bromes, secrets imprescindibles que contar. Però he hagut d’esperar una setmana per no escriure en calent tot allò que, ara en gelat, continue pensant.

Sense premeditar-ho vam concórrer allí gent de tota mare i, encara que a mi allò em preocupava perquè dificultava l’organització del lloc, la compra, preparació i feta de les paelles (al final Pepa i Paco es van atrevir amb dos –mil gràcies-), ho vaig voler enfocar com un dia diferent, de paella amb qui volgués apuntar-se, d’encontre i xarrades amb qui sorgira. Vaig voler enfocar-ho així, però amb totes les sospites que no anava a complir-se massa eixe utòpic bon rotllo.

Feia molt de temps que no intentava “organitzar” res. Per una banda, perquè estic fins el monyo que se m’acuse pejorativament d’organitzadora, millor dit de lianta, com si tindre iniciativa fóra sinònim de voler sobreixir. Per una altra banda, vaig poder recordar el divendres passat l’altre motiu pel qual feia temps que no promovia una història com aquestes: ni les gràcies ni l’ajuda, sols les queixes per l’esquena.

Doncs bé, aniré aprenent.

Si la marca de la cervesa, del güisqui o del vi no t’agrada, no compraré ni cervesa, ni güisqui ni vi. O millor, no compraré res.

Si les persones amb qui comparteixes un dia de paella no són les amiguetes o amiguets de l’ànima, quedarem per dinar solament tu i jo. O millor, no quedarem.

Si muntar el dinar, fer-lo, arreplegar, netejar i escurar et cansa o penses que no et toca fer-ho a tu, no ho farem. O millor, que s’ho carreguen els mateixos faves de sempre.

Sí, aniré aprenent.

Massa bé que sempre hi ha part positiva. I eixa és que els mateixos faves de sempre preferim seguir sent-ho malgrat tot, perquè si no les coses no es farien mai i no podríem gaudir d’un dia com el del divendres passat, encara que siga amb amics, coneguts i desconguts no-faves.