Pesem globalment, actuem localment

Hi ha qui afirma que caminem cap a un món d’urbanització generalitzada. Tot serà un tot. I els dos fenòmens definidors de la nostra època que plantegen aquesta possible desaparició de les ciutats són la REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA i la GLOBALITZACIÓ de l’economia i la comunicació.

Però, davant aquest pensament, jo em quede amb aquells que plantegen la possibilitat, fins i tot la necessitat, de renovar el paper específic de les ciutats i dels pobles. Local i global han de ser complementaris. És la famosa frase de “pensa globalment, actua localment”. I la importància d’allò local com a centre de gestió d’allò global podem apreciar-la en molts àmbits.

Primerament, en la productivitat econòmica. El context territorial és decisiu en la generació de competitivitat de les unitats econòmiques en una economia globalitzada. Les empreses depenen en bona mesura del seu entorn operatiu, així que són els governs municipals o regionals qui juguen un paper vital. Això significa fer l’esforç per tenir una infraestructura tecnològica adequada, un sistema de comunicacions que connecte el territori als fluixos globals i recursos humans degudament formats capaços de produir i gestionar. Per tant, en la producció i gestió de l’hàbitat i dels equipaments col·lectius tenen una gran responsabilitat les iniciatives locals i regionals.

En segon lloc, cal assabentar-se del paper fonamental dels pobles en matèria d’integració socio-cultural. Ens trobem amb nombrosos territoris que han patit la marca de la colonització; amb estats nacionals considerats elements de cohesió e integració, però que s’han construït històricament sobre la repressió de cultures regionals o nacionals que encara constitueixen el principal referent d’identitat de la majoria de la població en determinats territoris; i ens trobem també amb el trasllat de població associat a la globalització (immigració) que ha generat àries urbanes multiculturals.

Ens dirigim incessants cap a societats cada volta més diverses, però, paradoxalment, en un món globalitzat amb hegemonia de valors universalites, és essencial el manteniment d’identitats culturals diferenciades a fi d’estimular el sentit de pertinença quotidiana a una societat concreta. Cal, front a aquest dilema, crear un sistema de comunicació adequat. Així, en la urgent i necessària tasca d’integració, els governs nacionals tenen més dificultats que els locals per mantindre el punt d’equilibri entre grups socials distints, per això, aquest és un dels camps on els municipis juguen, una volta més, un paper imprescindible.

En tercer lloc, al camp de la representació i gestió polítiques els governs locals adquireixen un paper revitalitzat en consonància amb la crisi estructural de competències i poder dels estats nacionals, que són massa xicotets per controlar i dirigir els fluixos globals de poder, riquesa i tecnologia; i massa grans per representar la pluralitat d’interessos socials i identitats culturals de la societat. Com a reacció, els estats han iniciat la construcció d’institucions polítiques o parapolítiques supranacionals, més operatives en l’àmbit global (la UE, el FMI, el Banc Mundial, la Otan, etc.).

Però, malgrat que els governs locals i regionals depenen administrativa i financerament dels estats nacionals i tenen encara menys poder i recursos que ells per poder controlar els agents econòmics i polítics globals, disposen de dues avantatges importants: per una banda, gaudeixen d’una major capacitat de representació i de legitimitat en relació amb els seus representats i, per una altra banda, disposen de molta més flexibilitat, adaptabilitat i capacitat de maniobra davant les necessitats de la població.

Per últim, hem d’actuar localment en matèria de mediambient. En els últims anys estem baten rècords d’emissions de gasos, calfament de l’aigua del mar, augment de catàstrofes naturals, cremada de boscos... però quan ens apleguen les dades del canvi climàtic sembla que la reacció natural de les persones siga pensar que, a títol individual, no podem fer massa per canviar aquesta dinàmica.

Doncs, des d’una adequada conscienciació i educació, amb programes a nivell local de cura de boscos, reciclatge, canvi de la cultura de l’aigua, estima del nostre entorn... i, sobretot, amb l’apel·lació a l’instint de preservar el que és més immediatament nostre, podem guanyar tots.

Quan parlem de globalització pareix que siga o una bendició o una maldició inevitable de la nostra època, però siguem pràctics i realistes: la millor manera de viure, i sobreviure, en aquest nou sistema d’organització mundial és començant fent-ho bé des del nostre propi poble, sense caure, òbviament, en un particularisme mal entés i que puga generar una competició excessiva i destructiva entre distintes localitats i regions, sinó esforçant-nos per que ciutats i regions puguen construir xarxes cooperatives i solidàries, als camps que he nomenat abans (economia, cultura, política i mediambient) o en qualsevol aspecte de les nostres vides.