Ni llops ni esperits

Ostres!

2010-03-03T12:20:00.003+01:00

Aquesta nit he somiat molt. I quan m’he alçat i anava encara mig dormida al metro, he anat descobrint que aquell somni estava ple de significat. Ostres què fort! No era res especial, però m’impacta la capacitat del cervell de connectar emocions, situacions i preocupacions. Tot ha estat com una gran metàfora farcida de xicotets símbols que podria analitzar sense massa esforç. Ostres què fort!

I, a mesura que passa el dia, veig que aquell somni es dilueix com una aquarel·la que cau a un toll. Però el que no es dilueix, segurament, són les emocions, situacions i preocupacions que l’han creat al meu cap.

2009-10-29T21:21:00.002+01:00

Alban Berg, Dmitri Xostakòvitx i la inevitable relació amb la realitat

2009-08-26T18:21:00.012+01:00

A Berg i Xostakòvitx els hi va tocar viure una època intensament política i, més encara, quan hi van coincidir en vida, és a dir, els primers anys del segle XX. Durant el període anomenat d’entreguerres, els seus dos països natals, que era on vivien i desenvolupaven el seu ofici de compositors, eren dues nacions properes geogràficament però antagòniques en la seua visió del món: l’URSS comunista i l’Àustria feixista.

Així i tot, ambdós règims tenien un punt en comú, que resultava més que suficient per poder condicionar la vida de Xostakòvitx i Berg en la mateixa mesura: tant la deriva stalinista de l’URSS com l’expansió nazi a l’Àustria del dictador Dollfuss havien establert governs no democràtics i, per tant, amb un estret marge per a les representacions artístiques lliures i innovadores. Per tant, com era d'esperar, en una època d’intenses transformacions musicals com fou aquesta, transgredir artísticament fou interpretat com una amenaça evident per a les normes socials establertes. Perquè l’art no resulta innocent, quasi mai.

Encara hui en dia es discuteix si la relació entre Xostakòvitx i la ideologia soviètica fou una inspiració o un revulsiu. El recurs que hàbilment sembla que va utilitzar Xostakòvitx fou aprofitar el component abstracte, sense paraules, que li oferria la composició musical, per realitzar obres del gust de Stalin a l’hora que l’odiava secretament. Així i tot, l’article "El caos substitueix la música" està atribuït a Stalin i, en ell, aquest l’ataca dient que el perill en la música soviètica és evident per culpa de “l’esperit d’innovació petitburgès que comporta una fractura en l’autèntic art", en clara referència a Xostakòvitx.

La mateixa tensa relació tingué Alban Berg amb el seu context polític, sobretot durant els últims anys de la seua vida, quan a la seua Àustria natal el nazisme ja controlava la vida pública. Encara que Berg no composà cap obra que reconegués explícitament contrària al sistema, algunes de les seues peces més conegudes sí que foren interpretades així i seguidament prohibides.

Podriem dir que, en molts casos, la música pot sortejar l’enorme presència política en la vida de les persones, però seria innocent pensar que les expressions artístiques poden escapar totalment de la realitat en que estan immerses. En tants moments del procés creatiu podem descobrir aquesta influència aliena que l’obra final és, inevitablement, fruit de la barreja de tot un seguit d’ingerències externes, des del propi entorn personal del artista fins la benevolència o intolerància del règim polític de torn.

En el camí creatiu de qualsevol artista, els seus coneixements, idees i objectius han de fusionar-se amb aquestos embats de la realitat, i decidir si els utilitzen com a font de repressió o com a font d’inspiració.

La marxeta

2009-08-26T17:38:00.013+01:00

Sempre estic esperant que vinga una temporada més tranquil·la o estable... el que diem portar una marxeta. Sempre pense que serà aleshores quan escriuré tot el que tinc al cap, llegiré tots els llibres del món, passejaré tots els carrers i menjaré sa i equilibradament a les hores que toca.

M'he auto convençut que visc en un estat d'excepció, però que prompte m'alçaré amb temps suficient per fer-me unes rosquetes amb oli, ben seguda, mirant la serra per la finestra. Prompte la meua feina serà reconfortant i m'escoltaran amb atenció. Prompte miraré la prestagteria i veuré llibres llegits. Prompte em beuré totes les cerveses anotades a l'agenda. Prompte m'adonaré que faig tot el que vull i que encara tinc la vesprada lliure.

Però aleshores m'angoixaré per no saber cóm ocupar eixa vesprada lliure, i sabré que estava millor abans, amb mil coses al cap, amb incerteses, amb feines a mitges, amb cerveses pendents.

Retrobament

2009-07-23T15:42:00.009+01:00

He desaparegut un mes, però quàntes coses m'han passat!

Finalment la sort va tenir ganes d'estar al meu costat. Justeta, però suficient.

Ara continue necessitant-la, com tots, a tota hora, però no vaig a plorar-la.

Estic pendent d'on he de viure i treballar a partir de setembre. I la incertesa em fa il·lusionar-me.

Retorne a Catalunya onze anys després d'aquell primer de Comunicació Audiovisual que vaig abandonar.

I tinc moltes ganes de retrobar-me.

Qui fa la sort?

2009-06-18T17:52:00.009+01:00

El treball no fa la sort. Ni l'esforç, ni la millor voluntat. I qui la fa? Resulta complicada aquesta pregunta per a qui no creu en cap déu ni en cap alineació estel·lar. Resulta complicat, fins i tot, creure en la pròpia sort, a seques, quan no saps d'on ve, ni qui la crea, ni qui la reparteix. Però la necessitem. Jo la necessite aquest dissabte. I després de mesos de treball, esforç i la millor voluntat, em crema la ràbia per dins de pensar que, en última instància, depenc de la sort, depenc d'una cosa que no puc controlar.

De moment

2009-06-04T11:13:00.005+01:00

És increïble les vegades al dia que recorde el lloc just on em trobava fa un any. Records que empenten fort, com el vent d'una tempesta en una finestra tancada amb porticó. Però la meua ment, com la finestra, no els deixa entrar. De moment no, que encara fan mal. Perquè si la memòria i el record passegen pel meu cap sabré, aleshores, que tot va ser massa veritat.

Reacció antiavorriment

2009-05-07T12:37:00.003+01:00

Quan em pose decidida davant els apunts per empollar es produeix un fenomen d'autodefensa-antiavorriment ben curiós en el meu cos. Per una banda, no trobe la posició idònia en la cadira i em molesten els calcetins que porte. Em rasque compulsivament el braç i no tarde en tindre ganes d’anar al lavabo. Quan, per fi, agafe els folis i me’ls pose al davant, sent la necessitat d’ordenar la taula i tots els bolígrafs que tinc escampats per damunt. Finalment em decidisc a fer una primera llegida i subratllar el més important, però inevitablement comence a rondar pels folis numerant les pàgines, subratllant solament els títols, recontant els temes que he decidit estudiar eixe dia i revisant l’agenda per comprovar que, efectivament, havia d’empollar els temes 12 i 67. Passe segons/minuts mirant la primera pàgina del tema 12, revisant les meues ungles que no puc evitar mossegar i posposant el temut moment de llegir 1. Introducció.

Però ho faig, comence a llegir. I s’inicia la segona fase d’autodefensa del meu cos davant els apunts. Aquesta vegada, al temps que vaig llegint, es desencadena una associació de paraules que, aparentment de manera irracional però amb un rastre que podríem seguir si vulguérem, em traslladen ben lluny, on res té a veure amb la matèria que havia d’embotir al meu cap. De sobte recorde que havia d’escriure un correu a una amiga des de fa tres setmanes, o m’entra una enorme curiositat per saber quin és l’estat dels 120 amics que tinc al facebook, o caic en el compte que no queda llet a la nevera i cal anar a comprar-ne, o mire el meu voltant i trobe imprescindible alçar-me de la cadira (ara que havia agafat la postura!) i tancar la finestra.

I clar, quan torne a seure... no trobe la posició idònia en la cadira i em molesten els calcetins que porte.

Tope

2009-04-15T16:06:00.005+01:00

No tinc ganes d'escriure, ni de llegir. Sobre res. Estic fins les boles de pensar.

M'encantaria estar jugant a les caniques o als cromos de la palmaeta.

O simplement mirar cap a dalt i poder veure el cel.

Bon ritme

2009-03-30T15:09:00.016+01:00

Porte un ritme de feina que podria qualificar d’intens i constant. Això és tradueix en: moltes hores davant l’ordinador (més que al llit i a la taula juntes), poques converses amb poca gent (i massa monotemàtiques), abandó de la literatura per plaer i lectures ràpides de titulars, i un passeig cada tres o quatre dies.

És el que té estudiar oposicions. Ja m’ho havien dit i ja porte uns quants anys comprovant-ho. El meu últim passeig pel port d’Ancona, fa unes setmanes, em va encantar. D’un lloc aparentment lleig, sempre es poden veure racons interessants:

Sàlvia i peixos

2009-03-10T18:11:00.016+01:00

Isc uns dies de la rutina, però sense llevar-li l’ull de damunt (a la rutina). No desconnecte de casa quan estic fora, ni de fora quan estic a casa. El meu estomac és qui més coneix la meua agenda. Quan s’aproxima algun fet “especial” comença a fer-me mal. I què és “especial”? Per a una persona com jo, que s’emociona amb quasi tot, “especial” és... quasi tot. Així que podeu imaginar-vos la convivència amb el meu estomac. I l’encertada frase “has de pillar-te les coses amb més calma” també la coneix el meu estomac, perquè, quan l’escolta, sap que li estan donant la raó perquè està a punt d’ocórrer alguna cosa... “especial”.

Solució 1: infusions de sàlvia.

Solució 2: mirar peixos.

Ressaca

2009-03-02T11:15:00.003+01:00

Un bon resum i anàlisi dels resultats electorals d'ahir l'he llegit al blog d'un amic:

BREU FLAIX ELECTORAL

Jo estic un poc perplexa, no amb els resultats (pot ser un poc a Galicia), però sí amb la resurrecció del PP a l'estil Ricky Roure. Sols que el PP sí que s’ha endut l’Òscar.

Després de tres setmanes mediàticament frenètiques de corrupció, espies i lluita interna pel poder al Partit Popular, resulta que són els guanyadors reals a Galicia i morals a Euskadi. Serà un mite, doncs, que les campanyes electorals “oficials” no serveixen de massa i sí que són determinants? Perquè sembla que a Galicia tota aquesta corruptela no ha afectat a la imatge dels populars i sí ho ha fet la crisi al PSG (a més de la càrrega, des del principi de la legislatura autonòmica, contra els seus socis de govern).

I el PPPV? Em sorprèn com, eleccions rere eleccions (basques), no paren de perdre escons i mai han considerat un canvi d’estratègia o un mea culpa o una mínima actitud d’humilitat per reconèixer que no entenen ni de lluny als bascos. I ara ells oblidaran la crisi i les acusacions de cooperar amb terroristes que contínuament han fet cap al PSOE. I el PSOE oblidarà... tot, per si de cas!

Política xupitera

2009-02-25T14:04:00.013+01:00

Jo ja no puc més. Hi ha notícies que em fan teclejar a tota pressa i buscar companys d'opinió, perquè de vegades pense que pot ser siga jo sola qui no entén massa bé les coses. I em quede un poc més tranquil·la quan veig que també hi ha gent espantada per les inspiracions dels polítics. Inspiracions que ells poden portar a la pràctica, i no com les meues, que solament, si em pilla amb ganes d'escriure, les puc deixar reflectides en aquest blog.

Alguns governats fan la seua tasca a colp de xupito. Reflexionen les necessitats i les possibles conseqüències de les seus accions amb la mateixa profunditat i rapidesa que té un brindis xupiter en meitat dels carnavals.

Ja vaig dir fa poc que la política italiana i la valenciana s’atenen al mateix manual d'instruccions. Sense pensar en la perillosa deriva xenòfoba i racista, Berlusconi ha aprovat d'urgència un decret per autoritzar patrulles ciutadanes (civils fent de policia!) per defensar-se d'uns fantasmes ficats als cervells dels italians a força de repetir notícies sensacionalistes en la televisió. I sense pensar en la deriva surrealista del sistema educatiu valencià, Font de Mora ha anunciat una assignatura de xinés als instituts valencians, passant-se per l'entrecuixa hores i hores de treball de la comunitat educativa per traure-li trellat a la Conselleria.

Jo passe. Me'n vaig a vore Grande Fratello.

Turisme descobriment

2009-02-20T12:48:00.005+01:00

Este cap de setmana eixiré de la rutina de l’estudi i passejaré per carrers amb història, alçaré el cap fer vore façanes amb finestres arquejades i demanaré, per fi!, una birra per favore. Això sí, esta vesprada ordenaré la casa, faré una bona compra i em llegiré per damunt la història d’Ancona.

I és que esta nit venen Lorena i Albert per passar el cap de setmana en aquest raconet d’Itàlia. I ací estic jo, ben contenta. Com estan poquet temps, farem una volta per ací a prop, fugint un poc de les “parades obligatòries” d’Itàlia (Venezia, Firenze, Bologna, Roma, Napoli...) i fent turisme-descobriment, que per Itàlia és molt reconfortant: a cada pas trobes vestigis d’allò que menys esperes. Encara que, realment (i malauradament) jo crec que als italians els pesa massa viure amb tant d’art i tanta història. No poden mantindre (econòmicament) la immensitat de “restes” que els atabuixen i sembla, en molts casos, ser una país bastimentat o en runes.

Però això té el seu entabanador encant. Et fa reflexionar nostàlgicament sobre el pas del temps, et fa meravellar-te d’allò que construïm les persones producte del nostre esforç intel•lectual i també, per què no, et fa decebre’t per la inevitable, i de vegades nefasta, necessitat humana de destruir i oblidar per seguir endavant.

Cementiri jueu d'Ancona (s'hi troben restes des del segle XVI)

Severn Cullis-Suzuki

2009-02-13T13:38:00.009+01:00

Quan estudies els acords de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992 en cap lloc et conten açò:

Severn Cullis-Suzuki (nascuda el 30 de novembre de 1979 a Vancouver, Canadà)

El 1992, amb només 12 anys, va reunir els diners suficients per anar a l'ONU, a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro. En el tancament d'una sessió plenària va presentar les qüestions ambientals des de la perspectiva dels nens, on va rebre una ovació pel seu discurs als delegats.

Mamma mia!

2009-02-13T11:37:00.006+01:00

Viure una temporada en qualsevol nou país et dóna l’oportunitat de reconstruir el concepte que tens sobre eixe lloc i la gent d’allí. No es tracta de desmuntar tòpics, però sí d’esbrinar fins on aplega la realitat i fins on l’exageració dels mateixos.

He hagut de seure a reflexionar sobre quin era el meu concepte d’Itàlia i els italians abans de vindre ací a viure, perquè m’he adonat que, després d’unes setmanes, estic molt decebuda amb ells. És tracta d’una simple opinió, a més d’una generalització (que sempre són odioses), però a l’hora també es tracta d’una sensació ben forta la que em du a pensar tan tristament sobre Itàlia.

Sense saber massa de la seua història recent i exceptuant algunes notícies que m’aplegaven sobre el greu i arrelat problema de la màfia, Itàlia sempre m’havia semblat un país modern (estilós, glamourós, fashion victim...), amb una economia pròspera (membre del G-8) i una democràcia consolidada (bressol de tota la cultura occidental, rebutjà la monarquia en un referèndum el 1946 i instaurà la república, país fundador de la UE...).

Però, de moment, no he pogut refutar aquesta idea prèvia que tenia dels italians. La meua reconstrucció sobre Itàlia passa per una decepció en termes democràtics, una sorpresa en termes econòmics i un gran avorriment en termes de mentalitat suposadament moderna.

El sistema democràtic italià està en un punt de difícil retorn, on la manipulació, la corrupció i el vandalisme polític imperen de punta a punta de tot l’espectre ideològic.

La dreta italiana es disfressa de democràtica, europeista i independent, però deixant que el ritme del seu discurs el marque el partit ultradretà de la Lega Nort i el contingut de les seues polítiques l’establisca el Vaticà. El govern de Berlusconi exerceix un poder sobre la vida italiana tan aclaparador que fa fredor adonar-se’n. Un poder omnipresent aconseguit amb la ja vella fórmula del control de les masses a través dels mitjans de comunicació. I és que a la Rai 1, Rai 2 i Rai 3 (televisions públiques) cal sumar els tres canals privats propietat de Berlusconi (saltant-se una llei que sols li permetia tindre’n dos). Així, dels set canals habituals que pots veure a la televisió italiana, sis serveixen sense pudor per vehiculitzar la ideologia d’una dreta carca i pedant (no vull ni pensar cóm seria veure a ma casa sis “canals nous”, encara que a xicoteta escala podria fer una bona comparació Itàlia-País Valencià).

Els problemes, a l'hora, per coordinar i mobilitzar una esquerra sense visibilitat mediàtica i amb un greu problema de cohesió ideològica i lideratge deixen un camí perillosament lliure a la dreta de Berlusconi per regir un país de manera democràtica.

No és d’estranyar, així, veure constantment per televisió “el perill de la immigració” o “l’assassinat d’Eluana Englaro”. Amb aquesta manera tan extremadament tendenciosa de contar els fets s’aconsegueix crear un clima molt favorable a les polítiques berlusconianes, que són entre esperpèntiques i ridícules. La nova Llei de Seguretat converteix els metges en agents detectors d’immigrants il·legals, estableix penes de presó per a aquestos immigrants, augmenta l’impost de residència de 80 a 200 euros, obliga a fer un cens de vagabunds, entre altres propostes ben curioses.

I quan la llei que ja hi existeix no li agrada al govern de Berlusconi (i, condició sine cua non, tampoc al Vaticà), doncs Berlusconi es desviu per canviar-la, passant-se, si cal, la Constitució italiana per un innombrable lloc. Així, amb el cas Eluana Berlusconi s’ha fartat de dir i fer barbaritats, fins que ha arribat a la conclusió que el que cal canviar és la pròpia constitució. Perquè li encanta fer lleis retroactives i jugar amb elles com si foren plastilina, perquè si alguna cosa li agrada fer a Berlusconi és l’anunci de Loreal, i no pels productes cosmètics (que també), sinó per mirar-se a l’espill (o a la càmera de les seues televisions) i dir: porque yo lo valgo.

Educació, política i ocurrències

2009-01-31T17:24:00.008+01:00

El 29 de novembre de 2008 la ciutat de València s’omplí de persones amb un únic missatge: prou d’aquest circ que és hui en dia el sistema educatiu valencià.

Silenciada per Canal 9 (solament uns 38 segons de notícia), però atesa (per fí!) per altres televisions i els principals periòdics i ràdios, la manifestació més gran de la comunitat educativa valenciana reflectia, a més del malestar general per la política destrellatada de la Generalitat, el despertar d’una societat cansada d’inversions en infraestructures mediàtiques i elitistes de copes amèriques, fórmules 1 i vingudes estel.lars. Pressupostos que sempre deixen l’Educació en un irresponsable segon plànol. Manca de professors i mestres en tots els nivells, un sistema d’accés a la funció pública atrofiat o instal•lacions i materials que no s’adapten a les noves necessitats, entre moltes altres reivindicacions, es posaren fermament damunt la taula aquell 29N sense cap possibilitat de rebaixa per part dels manifestants. Perquè prop de 100.000 persones segons els organitzadors (o 44.000 segons la policia) recorreguérem un trajecte, que es quedà col•lapsat, per dir clarament que amb el pilar bàsic de la societat no es juga a monopolis polítics i morals.

La matèria d’Educació per a la Ciutadania ha sigut la gota que ha vessat el got, però ha servit per destapar la caixa de trons d’un sistema educatiu amb molta façana i poc contingut. Sota l’excusa d’un suposat pla plurilingüe (aprovat i publicitat, però deixat al calaix de la propaganda política), el Govern Valencià pretén boicotejar la impartició d’aquesta assignatura obligant a que es donara íntegrament en anglés, malgrat ser sabedor de la impossibilitat de dur a terme aquesta ocurrència, més pròpia d’una rabieta de xiquets espantats que d’un govern del segle XXI.

I és que no hem de perdre de vista, per entendre aquest batistot personal del president Camps, que l’església catòlica encara està sufocada de veure que hi ha una assignatura a les escoles que té per objectiu fomentar els Drets Humans i els valors democràtics i de pensament lliure. Per això, la Conferència Episcopal condemna un suposat adoctrinament dels alumnes, oblidant que ella es dedica en cos i ànima des de fa desenes d’anys precisament a d’això i posant en evidència que moltes de les seues ensenyances entren en clara contradicció almb el que universalment es coneix per drets humans.

La ressaca de la gran manifestació, convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, i la imminent vaga general pensada per al 17 de desembre, precipità la suspensió de la impartició en anglés d’Educació per a la Ciutadania i l’acceptació d’una taula de negociacions per atendre totes les demandes de la comunitat educativa. Així, malgrat que el Govern Valencià qualificà la manifestació de fracàs i de molesta per a la gent que estava fent les seues compres nadalenques (una anàlisi prou impròpia d’un govern d’eixe nivell), i de marcar els serveis mínims de la vaga en el 40% del professorat (xifra inaudita perquè vulnera el dret constitucional a fer una vaga), s’ha produït un fet insòlit en la societat valenciana: el govern del Partit Popular, de majoria absoluta i, conseqüentment, de nul•la voluntat negociadora, ha baixat el burro per parlar d’educació.

A hores d’ara la vaga està ajornada a l’espera de la resolució d’aquestes negociacions, que han començat el 19 de gener. Entre molts altres punts, trobem una interessant proposta, feta per part d’Escola Valenciana (membre de la Plataforma per l’Ensenyament Públic), qui ha presentat un pla d’actuació, amb línies concretes i ben traçades, per implantar un model multilingüe en les escoles valencianes.

El Pla per l’Escola Multilingüe, presentat per Escola Valenciana el 10 de desembre, assenta les bases per potenciar les capacitats lingüístiques de l’alumnat en les dues llengües oficials i en una tercera llengua que s’introduiria a partir dels 4 anys per mòduls i en grups reduïts al 50%. Aquest procés s’incrementaria paulatinament en posteriors cursos. En un document presentat a la Conselleria d’Educació i als mitjans de comunicació, aquest pla destaca el bilingüisme com a camí a seguir per assolir el trilingüisme i defineix les principals línies d’actuació d’un programa d’educació multilingüe plantejat amb criteris d’eficàcia i qualitat.

El document defensa una educació multilingüe lligada a l’educació intercultural, amb un tractament metodològic basat en l'ús de les llengües en contextos reals i motivadors. S'incideix, així mateix, en la formació inicial i continua del professorat, en l'avaluació i en la necessitat que els programes compten amb els recursos materials, humans i pressupostaris necessaris.

Totes les protestes per la barrabassada d’Educació per a la Ciutadania, totes les hores de negociacions de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, totes les propostes per millorar el nostre sistema educatiu, totes les manifestacions públiques per reconduir el nostre futur com a societat, pagaran la pena si continuem endavant, convençuts que en l’educació està la clau de tot el que som i serem.

Conill, mar, natural, nit, baló i taula

2008-12-08T17:02:00.005+01:00

L'altre dia, fent un curset d'eixos que els opositors necessitem per acumular punts i subvencionar els sindicats, haguérem d'escriure (en 10 minuts) un conte el qual havia de contindre aquestes sis paraules (escollides a l'atzar): conill, mar, natural, nit, baló i taula. A mi em quedà així:

Aquella nit va ser molt trista. No havia parat de moure'm en tot el dia i ja sabia que això té conseqüències imprevisibles.

El més natural és que simplement tinga algun pelat o taca per algun lloc del meu cos, o si Marta em baixa a la platja potser tinga encara regust de mar, però aquell dia havia sigut excepcional.

Marta s'havia cansat de mi i m'havia abandonat damunt la taula. No m'ho podia creure! Jo, que sempre m'he deixat fer de tot! Però és que els menuts són així, ja m'ho havien avisat a la botiga de joguets. I aquell conill mecànic era massa graciós.

Així que vaig posar tot el meu cor en reconquerir l'amor de Marta i vaig botar i botar per tota la casa, demostrant que amb ningú millor que amb mi podria gaudir sense parar.

Però arribà la nit i no ho havia aconseguit. No solament el conill mecànic m'havia guanyat la partida, sinó que ara jo era un simple baló punxat.

Jo, tu, ell

2008-12-07T21:11:00.007+01:00

¿Cómo escapar a mi imagen? Sólo en mi semejnate me trasciendo, Sólo su sangre da fe de otra existencia [1]

Aquestes paraules d’Octavio Paz al·ludeixen al concepte clau d’on s’hauria de partir, en la meua opinió, per intentar entendre i valorar la cultura o multicultura que ens envolta: l’altre.

També Kapuscinski (en Viatges amb Heròdot), quan acompleix el somni de creuar la frontera (de la seua Polònia natal), el que més immediatament comprova és que, fóra del seu entorn, ell pertany al grup dels altres i que, faça el que faça, els seus altres el veuen sempre com un estranger. Però l'experiència de l'estranger no és possible sense l’estranyament de la sempre prèvia pàtria-màtria, que es recorda justament estant lluny d’ella.

Per això, aquesta alteritat no és sinònim d'una simple i senzilla diferenciació. Alteritat té a veure amb l'experiència d’allò estrany. Aquesta sensació pot referir-se a paisatges i clima, plantes i animals, formes i colors, olors i sons. Però només la confrontació d’allò “teu” amb les, fins aleshores desconegudes, singularitats d'un altre grup humà —llengua, costums quotidianes, festes, cerimònies religioses o el que siga— proporciona l'experiència d’allò aliè, d’allò estrany pròpiament dit [2]. Experiència que no sols ens apropa als altres, sinó que ens ajuda a descobrir el nosaltres.

Pot ser, per això, fins que Kapuscinski no creua la seua frontera i fins que Heròdot no abandona la seu Grècia natal, no s’endinsen i prenen consciència d’allò que són; consciència del que són a partir del que són els altres.

Ara mateix, aquest exercici de viatjar per l’alteritat ja no necessita d’arriscades aventures (com les que, ben segur, patirien Heròdot i Kapuscinski), perquè el trasbals constant de persones per tot el món ens porta ací i allà amb esbalaïdora facilitat i, a més, ens regala de veí algú que quasi sempre direm que és dels altres.

Al llarg de la història, aquests altres sempre han inspirat reflexions, estudis, poemes, batalles, llegendes i tota classe de sentiments contraposats, però em dóna la sensació que hui en dia, tant pel grandíssim torrent d’informació i canals de comunicació que tenim al nostre abast, com per l’individualisme ferotge derivat possiblement de la supèrbia convicció d’autosuficiència que genera eixa connectivitat informativa, el concepte d’alteritat té més de preocupació pel jo que de misteri i interès per l’altre. Quan la clau està, com he dit abans, en connectar-los tots dos.

[1] Paz, Octavio. Libertad bajo palabra, México, Tezontle, 1949

[2] Krotz, Esteban. Alteridades. Alteridad y pregunta antropológica, 1994

La humilitat d'Heròdot

2008-12-05T19:58:00.010+01:00

Les creences, la religió, els rituals... ¿Com hem pogut les persones diversificar tant la nostra inquietud per relacionar-nos amb una suposada esfera sobrenatural, per contestar les preguntes que la nostra ment no assoleix contestar?

Duc un temps estudiant un poc d'Història de l’Art i la sensació quan porte mesos de desxifrar imatges és que allò que té a veure amb les creences personals o socials és inabastable, al menys des de l’objectiu acadèmic d’estructurar-ho, classificar-ho, tipificar-ho i contextualitzar-ho. ¿Com, al llarg de la seua vida, les societats hem pogut crear tots aqueixos i aquestos universos simbòlics per sustentar la nostra necessitat de comunicació amb el més enllà? Jo estic totalment desbordada perquè, per entendre una obra d’art, a banda de la tècnica i els recursos, allò que explica el contingut i missatge de l’artista és la intencionalitat i el context (personal i històric) d’una creació en concret. I com vaig a poder jo aprendre tots eixos matisos?

El cas és que, llegint Viatges amb Heròdot de Kapuscinski, veia com el seu autor, quan viatjava i anava descobrint les particularitats de la gent de cada lloc, s'anava adonant també d’eixa part fonamental de totes les societats que són els rituals i els sistemes de creences i valors, és a dir, les multireligions. L’Índia fascina a qualsevol, per molta informació prèvia que dugues de casa. La Xina, Egipte, els països africans... Ves a un lloc amb una religió diferent a "la teua", que necessitaràs molt d’esforç per entendre el significat de tots els moviments que hi realitzen. Si, fins i tot, quan assisteixes a rituals de la "teua" religió (en principi majoritària a la teua cultura), però fets a un poble, ja et crida l’atenció la manera diferent de dur-los a terme, cóm no ha d’estranyar-nos qualsevol altra manera de relacionar-nos amb un déu?

Jo, personalment, sóc una d’eixes persones a les quals el paradigma de la secularització els resulta una utopia dolça i abellidora. Per això, encara em fascinen més els descobriments de noves creences i rituals que no coneixia. Em meravella (però no m’entusiasma massa) assabentar-me com, al llarg de la història, i ara també, les religions influeixen en el nostre funcionament com a societat.

I llegint el llibre de Kapuscinski he de confessar que, a banda del que he comentat abans del contacte de l'autor amb totes les religions dels països on viatjava, vaig anotar la paraula “creences” per repensar-la en relació al sorprenent laïcisme d’Heròdot.

Pot ser jo estiga esbiaixada per l’estudi de les obres d’art de la Grècia i la Roma antigues, quasi totes relacionades amb els déus i deesses d’aleshores, amb les històries de tantíssims personatges mitològics que semblen un culebró sud-americà. Pensava jo que tothom d’aquella cultura estava irremeiablement encomanat a aquest univers màgic, però Heròdot va saber distanciar-se de manera valenta.

Per una banda, en el seu afany de trobar la veritat, va intentar demostrar que els déus que feien servir els grecs provenien dels déus egipcis, la qual cosa em duu a pensar que Heròdot partia de la idea que els déus eren ens creats pels humans i que, per tant, podien reinventar-se o apropiar-se.

Per una altra banda, la seua tercera llei diu que allò que disposa el destí no poden evitar-ho ni tan sols els déus, llevant-li superpoders a aquestos éssers caracteritzats sempre, precisament, per eixa omnipotència. L’actitud que predica Herdot davant el destí és la humilitat, una actitud que podríem valorar destacadament laica en una societat regida en gran mesura per les creences divines, però que, ben analitzada, podria respondre a una pauta de comportament dins d’un altre sistema de creences diferent: el de la Grècia dels pensadors.

Perquè no oblidem que la Grècia d’Heròdot, malgrat viure envoltada de tot un serial de déus i deesses, va ser una societat d’estudiosos filòsofs i matemàtics, de cerca constant de les mesures exactes, de les veritats absolutes i de la bellesa ideal, la qual cosa va fer reaccionar aquests erudits com ho va fer Heròdot: amb humilitat. Sabien que hi havia molt més per esbrinar i que la laicitat i la modèstia eren imprescindibles per a la cientificitat dels seus estudis.

Però, malauradament, encara hui en dia trobem (massa sovint) pseudo-estudiosos de les veritats absolutes, les sotanes o corbates dels quals s'imposen a la humilitat herodotiana.

Tardor

2008-11-25T21:45:00.003+01:00

A poc a poc la llum comença a matisar les fulles que miren a l'est. La gelor que acompanya eixos primers rajos de llum sap que s'ha acabat la nit i que ara li toca dormir a ella. Així les fulles poden traure's el pijama. Ho fan de pressa perquè volen estar ben lluentes quan passen per davant de l'arbre aquells menuts. És que hui és dilluns. Quan es trenca el silenci amb correntelles, crits, plors i adéus, les fulles esperen ansioses que una bufada de vent les balancege i puguen caure ralentitzades sobre aquells caps, que ràpidament miren cap a dalt, alcen els braços i els regalen uns somriures preciosos quan apleguen a alguna de les seues mans. Tots s'acosten. I les fulles es despengen. És la tardor a la porta d'un col·legi qualsevol.

Última hora

2008-11-14T20:32:00.003+01:00

Ni sona el despertador, però t'alces perquè ja no tens més son. Les notícies de la tele mentre esmorzes van a ser les mateixes al llarg de tot el dia a no ser que passe un "última hora" que et fa prémer dos vegades el botó del volum no siga cosa que eixa siga l'única vegada que vagen a dir eixa notícia. Però saps que això és impossible. Els dos dies següents hauràs d'anar fent zàping per evitar escoltar les mateixes dades i opinions sobre aquella "última hora" que fa dos dies et va fer parar d'escurar i acostar-te al televisor.

Encens l'ordinador i entres a les quatre pàgines sense les quals ja no podries estar enganxada al món. I et passa el mateix que amb les notícies: esperes que passe una "última hora" a la teua bústia de correu. Però això saps que també és quasi impossible.

Obris la nevera deu vegades per si algú t'ha fet una compra sorpresa o per si t'entra l'inspiració culinària i pots fer un plat exquisit amb les restes de la compra de fa dues setmanes.

I aleshores te'n recordes que amb la quota que pagues per Internet tens les cridades als telèfons fixos debades i penses a qui podries telefonar. T'anima pensar en les dos amigues que ja tens prenyades, en la teua àvia que estarà veient Yo soy Bea, en la teua germana que saps que en eixe moment estarà en casa, en les teues cosinetes que estaran jugant després del cole... I comences a marcar números. Parles, perquè conversa no et falta.

Però quan acabes la ronda et trobes de nou davant les mateixes pàgines de l'ordinador, les mateixes notícies i ningú t'ha fet cap compra sorpresa. Però a més, t'acaba de vindre al cap que ara hi ha gent a qui ja no pots telefonar.

La mida sí importa

2008-09-11T11:20:00.017+01:00

Sempre pense que hui en dia ja no ens escandalitza cap manifestació artística perquè pràcticament hem vist de tot. A poc que mirem la televisió o visitem algun museu d’art contemporani descobrim que cada vegada és més difícil transgredir a través de l’art, encara que moltíssima gent ho intenta (i moltes vegades ho aconsegueix, malgrat que l’efecte en els espectadors siga més efímer del desitjat). Vivim en una cultura (l’occidental, almenys) on podríem dir, col•loquialment, que “estem curats d’espant”. I, en més d’una ocasió, aquesta actitud ens priva d’anar més enllà del continent i poder passar, així, a entendre el contingut de l’obra d’art.

Supose que, en aquesta “mala disposició” que tenim la majoria de les persones, té part de culpa la poca o nul•la educació artística que rebem al llarg de la nostra vida, excepte, per descomptat, aquells que, voluntàriament, decideixen estudiar i descobrir part de la història de l’art (i dic part, perquè estic plenament convençuda que tota és inabastable) o aquells que, afortunats, tenen una especial sensibilitat per aquests temes.

Eixa sensació de “què difícil és actualment cridar l’atenció!” és compartida per igual per artistes, directors de màrqueting, publicistes, directors de cinema, aspirants a famosos o professors d’institut. Sembla que la potent maquinària mediàtica ens ha acostumat els sentits a una continua explosió de sensacions. O pitjor encara. Allò que està pensat per “esglaiar-nos” ens indigna (quantes vegades haurem escolat “i per això ha cobrat?”) o simplement ens produeix un lleu i fugaç somriure.

La sorpresa, però, sempre pot tenir tres cares: una de benvinguda, una de rebuig i una altra d’indiferència. En cada salt o evolució de les corrents artístiques al llarg de la història, i quasi també en cada ocasió que es contempla una obra d’art, aquesta triple reacció ha quedat palesa. La primera és la desitjada, la segona la temuda i la tercera la que s’ha d’evitar per damunt de tot.

La ineludible inventiva artística de les persones és part de la nostra essència com a espècie i CREAR (amb el motiu que siga) és necessari en la nostra conformació com a societat.

Claes Oldenburg, primer, i juntament amb Coosje van Bruggen, després, han demostrat, amb la seua producció artística, que allò que, en un moment donat, és nou i difícil d’entendre pot acabar per imposar la seua pròpia explicació amb el pas del temps. Però acceptar no vol dir necessàriament ni entendre ni agradar. Les escultures gegants d’Oldenburg, com a obra obra d’art que són, anys després encara continuen passant per l’”examen de la sorpresa” quan cada nou espectador se les troba.

Personalment, com a nova espectadora d’aquestes obres (reconec que no coneixia ni Oldenburg ni Coosje van Bruggen abans de fer aquest treball), qualifique amb molt bona nota a aquestes creacions. Hi ha algunes que, llevat del desconcert que provoca una obra d’eixes dimensions, no m’han transmès cap especial sensació. Tanmateix, altres m’han agradat per diferents motius.

En totes elles Oldenburg fa servir colors plans. La senzillesa cromàtica és una característica dels productes quotidians escollits per reproduir, encara que quasi tots ells i sobretot alguns (per exemple la cirera, els albercocs o la brossa) tenen molts matisos de colors a la realitat. Els colors, la llum i les ombres no semblen tenir massa interés per a aquest artista.

Podríem dir que són les formes allò que sembla interessar-li, però més que les formes hem de parlar de la grandària. No fa cap innovació respecte al producte que representa, “simplement” l’augmenta de mida i el col•loca a un context inversemblant. Ací és on radica la “sorpresa”. Per contemplar les seues obres hem de fer quasi el mateix moviment que quan tenim al davant una obra impressionista: hem de retrocedir uns passos i contemplar-la des d’una distància prudencial per captar els seus elements en el seu conjunt global. Però, a banda d’aquesta sorprenent mida i contextualització de les escultures, trobem missatges inserits en aquestes obres pop art.

Lipstick on Caterpillar Tracks, la primera escultura gegant d’Oldenburg, és un pintallavis damunt d’un tanc de guerra. Es tracta d’un acoblament paradoxal on dos elements destinats a funcions pràcticament oposades formen part del mateix conjunt. El tanc té l’única missió que pot tenir una arma de guerra i el pintallavis, en principi, té una funció més lúdica. Així i tot, podríem descobrir, en compte d’una paradoxa, una metàfora al darrere d’aquesta obra: el maquillatge de la mort. Totes les guerres es disfressen amb motius justificants que, amb el temps, sempre són qüestionables perquè, com el carmí del pintallavis, les excuses bèl•liques inevitablement desapareixen per mostrar el color real del que hi ha a sota.

Quant a l’escultura Gartenschlauch podríem dir que el factor “context inversemblant” no juga cap paper, ja que, aquesta oixeta amb la seua mànega bé podria ser un element que ens trobàrem al jardí on està ubicada (però, òbviament, no amb aquestes dimensions). La representació de les formes de la mànega és molt realista i congela un moment exacte de l’objecte. L’aixeta està recent donada i estem esperant que isca l’aigua d’un moment a un altre.

Una de les escultures que més m’agrada estèticament és Spoonbridge and Cherry. Es tracta d’una cullera i una cirera les quals, com hem comentat ja, tenen una mida i estan a un lloc excepcionals. En aquesta ocasió, no obstant, la composició de l’escultura va més enllà de la simple reproducció dels objectes i situa la cirera en un lloc (la punta d’una cullera recolzada al terra) on, en la vida real, sols podria estar durant una centèsima de segon. Una altra vegada ens trobem la congelació del moviment dels objectes. El recorregut visual de l’obra ens porta, sense pèrdua, a la cirera, perquè les línies de la cullera ens condueixen cap a ella i perquè és allò que posa el toc de color a l’escultura (és roja, mentre la cullera és platejada).

Trobem també, en aquesta escultura, una funció extra, a part de l’estètica (que descobrim gràcies al títol de l’obra i l’ubicació d’aquesta sobre un xicotet bassal): el mànec del cobert fa de pont d’un estanc del parc. Es tracta d’una funció simbòlica on podem entreveure que la cirera és l’objecte desitjat i el mànec allò que em d’agarrar (creuar, en aquest cas) per aconseguir-la.

Una de les obres on més interessa allunyar-se físicament per contemplar-la en el seu conjunt és Bicyclette Ensevelie (Buried Bicycle). Trobem diferents parts d’una bicicleta (el selló, el manillar amb el timbre i la roda) sobreeixint del terra, com si la bicicleta sencera estiguera soterrada al parc i sols aquests tres elements foren visibles pels visitants. La curiosa col•locació d’aquestes peces respon a una curada composició on cadascun dels elements està en el seu just lloc. Si volguérem recuperar la bicicleta sencera sabríem on escarbotar per dessoterrar-la.

En un lloc insòlit per col•locar una obra d’art trobem Binoculars, uns enormes prismàtics que s’acoblen perfectament a l’espai destinat a ells. Sembla que el buit que hi havia entre els dos edificis veïns s’haja omplert amb un altre edifici de les mateixes característiques, sobretot en relació al de color marró. Em recorda a la col•locació de la peça final de la primera línia del Tetris, el clàssic videojoc de tipus trencaclosques inventat per l'enginyer informàtic rus Alexei Pazhitnov.

Amb un roig viu, tant en el segell com en la “tinta” de les lletres a estampar, que contrasta amb el verd de l’entorn, es persegueix cridar l’atenció sobre els visitants del parc on està col•locada aquesta obra. En Free Stamp veiem una de les poques escultures (per no dir l’única) on hi ha text inserit. Pot ser es tracte d’un simbolisme massa evident per poder catalogar-lo de “símbol” i més bé hauríem de qualificar aquesta escultura com de missatge explícit i d’al•legat sense contemplacions a la llibertat d’expressió.

Convivència

2008-08-03T15:29:00.014+01:00

Fins fa uns mesos no sabia ni que existia i ara vaig a passar-me set dies amb ella. Una setmana intensa on haurem de conviure a la força perquè no podré escapar d'ella encara que vulga. La intrusa seré jo, així que més em val portar-me bé i acoblar-me.

Però les dues donarem i rebrem. Jo hauré de superar la meua aversió al sol i al calor (amb protector solar, ulleres i barret), matinar en ple agost i estar pendent del rellotge per fer una feina d'anotació de dades. Però, a canvi, ella em donarà hores perdudes i tranquil·les per estirar la vista i endevinar on la mar posa límit al cel. Em regalarà vent i calma, colors d'aigua impensables tan a prop de casa i cabussons per tindré un cara a cara amb Nemo, Dory i Marlin. La molestaré un poc amb la meua presència, però, a canvi, intentaré que la meua tasca allà siga una gra de sorra més cap a la seua protecció.

Encara no la conec personalment, però l'Illa de l'Aire ja m'ha encantat. La mimaré quan allí estiga, amb el voluntariat de l'OBSAM, però tinc ben clar que eixa actitud amb un lloc tan bell l'hem de tindre amb tota terra que xafem.

L'enganxina dels records

2008-08-01T11:44:00.017+01:00

Tu et penses que ho tens tot controlat. I quasi sempre és així. Però això no és del tot bo. Perquè et descol·loquen les situacions on comences a notar que perds el control sobre tu mateix. És una reacció física: et puja el nervi per la panxa fins el coll, on notes que les venes han passat a ser més grosses, i al teu cap li molesta eixa sensació de foc intern i desassossec perquè no et deixa pensar i mantindre la calma. Els ulls et delaten, plens de brillantor.

Tu et penses que si tothom passa per situacions paregudes tu pots superar-les molt millor. La clau, creus sempre, és reduir al mínim possible la importància dels fets. A més, tots els dies t'entrenes per si de cas. Intentes no agafar especial estima a cap objecte, perquè els objectes poden perdre's o trencar-se i veus una tonteria passar-ho mal per una caixeta de fusta o per un paper amb quatre paraules. Però això són les coses menudes. Què passa amb les grans?

Tu et penses que les coses no són grans o menudes. Hi ha prioritats, sí, però et repeteixes mil vegades que tot i tots són prescindibles, les coses menudes i les coses grans. Tu la primera. Per tant, el valor de tot és efímer i s'ha de construir contínuament, perquè tot està en permanent desaparició.

Tu et penses que no patir per allò desaparegut passa per desprendre, com si fos una enganxina, els records que tenen les coses que et duen a allò desaparegut. Els sentiments s'activen amb els records, i els records estan impresos en els objectes, en els llocs, en els olors, en els sorolls... Evitar-los, no acostar-se a ells, et protegeix de la sensació d'esser vulnerable que en el fons saps que ets.

Tu et penses que aconseguiràs desprendre't de tot això. Tu et penses que pots, que en esta vida tot és qüestió de constància. Ser forta comença per creure't que ho ets.

Però en el fons saps que l'enganxina dels records no es despren per si sola. T'has d'acostar, ben a prop, a allò que et fa mal i ser tu mateix qui desapegue els sentiments de dolor i pérdua.

Recorda, no obstant, que estàs lluitant contra la teua ment, no contra els elements materials. No t'enganyes.

Desterrament i excomunió

2008-06-17T17:24:00.025+01:00

Se'm trava la llengua, perquè se'm barallen les paraules a la boca, perquè volen eixir totes alhora, perquè són sabedores de veritats com punys...

Millor que ho diga Serrat.

LOS MACARRAS DE LA MORAL

Sin prisa pero sin pausa, como el "calabobo", desde la más tierna infancia preparan el cebo: "Si no te comes la sopa te llevará el coco", "los tocamientos impuros te dejarán ciego".

Y te acosan de por vida azuzando el miedo, pescando en el río turbio del pecado y la virtud, vendiendo gato por liebre a costa de un credo que fabrica platos rotos que acabas pagando tú.

Son la salsa de la farsa, el meollo del mal rollo, la mecha de la sospecha, la llama de la jindama. Son el alma de la alarma, del recelo y del canguelo, los chulapos del gazapo, los macarras de la moral.

Anunciando apocalipsis van de salvadores. Y si les dejas te pierden infaliblemente. Manipulan nuestros sueños y nuestros temores, sabedores de que el miedo nunca es inocente.

Hay que seguirles a ciegas y serles devoto, creerles a pies juntillas y darles la razón, que el que no se quede quieto no sale en la foto, quien se sale del rebaño, destierro y excomunión.

Son la salsa...

Sin prisa pero sin pausa esos carcamales organizan sus cruzadas contra el hombre libre, más o menos responsable de todos los males, porque piensan que por su cuenta, sueñan y lo dicen.

Si no fueran tan temibles nos darían risa. Si no fueran tan dañinos nos darían lástima. Porque como los fantasmas,sin pausa y sin prisa, no son nada si se les quitas la sábana.

Son la salsa...

Gràcies

2008-05-29T12:53:00.007+01:00

No he necessitat ni un sol segon per posar-li títol a aquest escrit. Sóc molt afortunada per tindre l'àvia que tinc. Ella m’ha fet aprendre el que vol dir “amor incondicional”, perquè és el que ella ens professa als seus fills i nets i perquè, després de vuitanta-sis anys dedicada en cos i ànima a la seua família, l’única cosa que demana és una conversa.

Recorde amb tendresa les estones que he passat amb ella en la meua infància i adolescència, quan podia valdre’s per sí mateixa i estava més pendent ella de mi que jo d’ella.

Però el que més està agradant-me de viure al seu costat són estos últims anys, quan més ens està necessitant, perquè és quan més estic aprenent d’ella. Les nostres converses (encara que són constantment les mateixes) i atendre les seues necessitats (posar-li un canal de la televisió, pintar-li els llavis, portar-li un got d’aigua, passejar amb ella, tallar-li un tros de pa, cordar-li bé els botons de la camisa, pegar-li mil besades i abraçades) són una escola impagable.

Però ara està apagant-se, poquet a poquet... I jo no puc evitar sentir-me profundament trista.

Ho entenc, ho raone, ho assumisc. Però no em cap la lògica al cor. Solament el desconsol.

Fem memòria

2008-05-29T12:30:00.006+01:00

Ens costa massa mirar cap enrere. Però és un exercici imprescindible per entendre el present i reconduir el futur.

La història de la humanitat està plena d’exemples d’imposicions, d’uns pobles respecte a altres. Però en el racó més profund de la condició humana està la necessitat de sentir-se lliure. Cada poble, amb consciència de poble, ha de poder decidir qui és.

1884 Comença l’ocupació espanyola del Sàhara Occidental.

1934 L’exèrcit espanyol conclou l’ocupació i aquesta zona comença a anomenar-se “Sàhara Espanyol”. L’extracció de fosfats es convertirà en un dels seus principals interessos econòmics.

Anys 50 i 60 Comença el procés de descolonització en el continent africà, decretat per l’ONU, però el 1958 el Sàhara es transforma en província espanyola.

1966 L’ONU reafirma el dret inalienable de la població del Sàhara Occidental a autodeterminar-se.

1973 Es crea el Front Polisario (acrònim abreujat de Frente Popular de Liberación de Saguía el Hamra i Río de Oro). Des d’aleshores encapçala la lluita per la independència del poble sahrauí.

1974 Espanya, a causa de la pressió internacional, anuncia els seus plans per a concedir major autonomia als sahrauís i celebrar un referèndum durant la primavera de 1975.

El Banc Mundial qualifica el territori sahrauí com el més ric de tot el Magreb, per les seues reserves de fosfats i perquè el seu banc pesquer és considerat el més important del món.

Acord Secret entre el Marroc i Mauritània per a repartir-se el Sàhara Occidental.

El Front Polisario incrementa les accions armades.

1975 El Marroc reclama la seua sobirania sobre la zona, però el veredicte del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia és clar: el Sàhara mantenia, abans de la colonització espanyola, certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però no eren de caràcter permanent ni del seu contingut es pot derivar drets sobre el seu territori. Es torna a recomanar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

6 de novembre: aprofitant que Franco agonitza, el rei del Marroc llança la Marxa Verda, en la qual uns 350.000 marroquins creuen la frontera amb la intenció de prendre possessió del Sàhara Occidental.

14 de novembre: El Marroc, Espanya i Mauritània signen els Acords Tripartits de Madrid, mitjançant els quals Espanya cedeix el territori del Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània, sense comptar amb el Front Polisario.

1976 El Front Polisario proclama la República Àrab-Sahariana Democràtica (RASD) i fa front a l’ocupació. Comença la guerra del Sàhara.

Milers de sahrauís fugen dels bombardeigs marroquins i es refugien en el desert algerià, a prop de Tinduf. És ací on es creen els camps de refugiats on encara hui hi viu la població sahrauí que va fugir.

1979 Mauritània renuncia al sud del Sàhara Occidental i signa la pau amb el Front Polisario, però el Marroc s'annexiona la part a la qual renuncia Mauritània.

1980 L'ONU demana la retirada del Marroc del Sàhara Occidental. Però el Marroc inicia la construcció del mur el qual divideix el territori del Sàhara Occidental de nord a sud. Acabat a l'abril de 1987, amida 2.720 quilòmetres.

1984 L’Organització per la Unitat Africana admet la RASD com a membre. El Marroc es retira de l’organisme.

1988 El Marroc i el Front Polisario accepten el Pla de Pau de l’ONU, que preveu la celebració d’un referèndum d’autodeterminació.

1991 En setembre entra en vigor “l’alto el foc” i la treva que, segons el Pla de Pau de l’ONU, han de precedir a la celebració del referèndum previst per al gener de 1992.

1992 No se celebra el referèndum. El Marroc no accepta que la base del mateix siga el cens de la població realitzat per Espanya el 1974. El Front Polisario no accepta les pretensions del Marroc de considerar com a sahrauís a desenes de milers de marroquins que ocupen el Sàhara Occidental.

1996 El Consell de Seguretat de l’ONU acorda la suspensió de les tasques d’identificació per al referèndum i la retirada parcial dels seus efectius en la zona.

1997 James Baker és nomenat com a representant especial de l’ONU per al conflicte del Sàhara Occidental. Posa data, 8 de desembre de 1998, per la celebració del Referèndum.

1998 Es reprenen les tasques d’identificació dels sahrauís amb dret a vot. Novament el govern del Marroc hi posa dificultats i el referèndum no pot portar-se a terme en las dates previstes.

2001 James Baker proposa un pla que concedeix certa autonomia a la zona però sota sobirania marroquina. El Polisario i Algèria rebutgen el pla.

2003 Es proposa un 'Nou Pla Baker', el qual contempla que el territori sahrauí es convertisca en una autonomia marroquina durant almenys els pròxims quatre anys. Passat aquest temps, es produiria un referèndum d'autodeterminació, sobre l'any 2007 o 2008. El Polisario accepta el pla, però el Marroc no.

2004 S'estanca el procés de pau i James Baker presenta la seua dimissió.

2005 El Polisario allibera els seus 404 últims presoners de guerra marroquins.

2007 El Marroc i el Polisario presenten davant l'ONU sengles plans per al Sàhara. Comencen les negociacions directes entre les parts, sense cap flexibilització d’ambdues posicions.

2008 El poble sahrauí continua esperant

Els sahrauís que han quedat atrapats dins del seu propi país pateixen una continua repressió i manca de llibertat, amb detencions i tortures davant qualsevol signe de dissidència amb el govern de Mohammed VI, rei del Marroc i soci tant d’EE.UU. com dels diferents governs espanyols.

Els sahrauís refugiats a Tinduf, al desert més inhòspit, sobreviuen en condicions extremes, sense res, depenent exclusivament de l’ajuda internacional per a simplement beure i menjar.

Trenta tres anys són massa anys. El dret d’autodeterminació ha de ser un dels drets fonamentals de tots els pobles. El país dels sahrauís és el Sàhara Occidental i allà és on han de viure, en pau i en llibertat.

Però viuen esperant. Esperant que la comunitat internacional plante cara al Marroc. Esperant que Espanya es mora de vergonya i reaccione. Esperant que els suculents negocis no estiguen més temps per damunt dels drets humans. Esperant que la seua espera no caiga en l’oblit.

Passar pel garbell

2008-05-28T21:20:00.021+01:00

Les crítiques, bones o roïnes, sempre són positives. Entenc que de tota observació es pot extraure una conclusió per millorar, per saber si s’està caminant en la bona direcció.

Però tampoc podem caure en l’espiral d’analitzar tot, absolutament tot, el que es diu de nosaltres, perquè de les crítiques també s’ha de saber fer una tria, tenint clar que garbellar no vol dir quedar-se solament amb les paraules que ens acaronen les oïdes. I saber QUI ens diu les coses i PER QUÈ és clau en aquest exercici.

Però, malgrat saber aquesta teoria sempre hi queda lloc per a la sorpresa.

Imagine que això és el que hauran pensant els d’Obrint Pas al llegir les crítiques “musicals” que del seu concert del passat dia 23 de maig a Andorra van fer dos periòdics andorrans.

Com bé diu Maki (qui m'ha passat els retalls de premsa): NO TENEN DESPERDICI (punxeu damunt de la foto, que la voreu més gran).

Maig

2008-05-07T20:49:00.029+01:00

Tinc ganes de llegir... De no tindre pressa, d'oblidar-me d'on estic seguda. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Tinc ganes de caminar... Per la serra. I fer fotos. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Tinc ganes d'escriure amb trellat... aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Però porte dies bloquejada. Menjant sense parar, ara que la teoria diu que hauria de preparar el meu cos per lluir-lo a l'estiu. aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa Em sent fatal quan pense que és la primera vegada en la meua vida, des que sé llegir, que no tinc cap llibre a la tauleta de nit... La Sàpiens és l'única lectura que faig per plaer abans de dormir, però una bona novel·la és imprescindible per acabar bé el dia. ñsdfjasñldfjasdñlfjasñdlfj aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa I jo deuria de posar-me a estudiar ja, que estem en maig! Però preferisc passejar per l'ordinador. Hui m'he trobat una fotografia que vaig fer fa temps. añldjfañldfjañsdfjañsdfjasñldfjasdñlfjasñdlfj aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa añldjfañldfjañsdfjañsdfjasñldfjasdñlfjasñdlfj añldjfañldfjañsdfjañsdfjasñldfjasdñlfjasñdlfj

Descansar

2008-04-28T18:41:00.017+01:00

Com totes les coses en la vida, el concepte de descansar també és prou personal i cadascú l'interpreta com vol. O com pot. Este matí he caigut en això quan he comentat a les companyes de feina que esta última setmana l'he passada descansant. Perquè si conte que no vaig anar a treballar en tota la setmana, que no vaig encendre l'ordinador per a res, que no sé on em vaig deixar l'agenda i que no vaig vore res a la televisió, pot ser sí que poden pensar que m'he tirat una setmana de relax.

ajfñlasdjflñasjdfñlasdjf añldkjfañlsdfjañlsdfjñ ajfñlasdjflñasjdfñlasdjfañldkjfañlsdfjañlsdfjñ Però quan a les mateixes companyes els he dit que eixe descans també ha consistit en dormir una mitjana de quatre hores al dia, en no parar de menjar i beure, anar vestida de festera dia i nit, disparar dos quilos de pólvora amb l'arcabús, ballar en primera fila de la berbena, anar de manifestació i no parar de xarrar i xarrar fins perdre la veu, el terme "descans" ja se'ns ha tornat més relatiu.

ajfñlasdjflñasjdfñlasdjf añldkjfañlsdfjañlsdfjñ ajfñlasdjflñasjdfñlasdjfañldkjfañlsdfjañlsdfjñ Encara que jo sí he descansat. Em queden uns mesos durs de feina i d'estudi, així que desconnectar a les festes del meu poble i culminar-les amb la manifestació i concerts del dia 26 d'abril a Alacant, ha sigut el millor balneari que he pogut triar.

ajfñlasdjflñasjdfñlasdjf añldkjfañlsdfjañlsdfjñ ajfñlasdjflñasjdfñlasdjfañldkjfañlsdfjañlsdfjñ Hui estic rebentada, però amb les piles carregades. El millor descans és el que no t'avorrix.

ajfñlasdjflñasjdfñlasdjf añldkjfañlsdfjañlsdfjñ

Millor si m'opera el carnisser

2008-01-14T18:45:00.002+01:00

La meua germana sempre diu que la gent és capaç de pagar 50 euros en una perruqueria però no hi ha manera que es rasque la butxaca acudint a un o una fisioterapeuta.

ñaldksfjadsñljfadksfj

ñaldskfjasñldkfjasñl Pot sonar exagerat dir una cosa així, però no va gens desencaminada. Els motius perquè es done aquesta situació imagine que seran diversos. I que, a més, des dels col·legis de fisioterapeutes ja els hauran analitzat amb deteniment. Però el que jo, així ràpidament, detecte són dues coses: que la gent preferix invertir en imatge personal abans que en salut preventiva o en teràpies a més llarg plaç que renuncien a la fórmula de la ingesta de medicaments els quals, en principi, ens curen la malaltia més ràpidament i econòmicament. I que socialment els fisioterapeutes no són reconeguts com els únics professionals capacitats per a realitzar certes teràpies curatives. L’intrusisme professional que patixen degut a la proliferació de “massatgistes” en tota classe d’establiments és tan escandalós com preocupant.

ñaldksfjadsñljfadksfj ñaldskfjasñldkfjasñl I per què la proliferació d’aquest intrusisme? En primer lloc, no hi ha cap mecanisme de control per part de les autoritats sanitàries que regulen aquesta activitat i ens trobem persones fent de “fisioterapeuta” que tan sols ha fet un curset de Massatge X de tres mesos, i no la carrera universitària que els pertocaria.

ñaldksfjadsñljfadksfj ñaldskfjasñldkfjasñl I, en segon lloc, tampoc trobem massa voluntat per part dels metges de potenciar la tasca dels fisioterapeutes, la qual cosa deixa en mans dels “consumidors” l’elecció de qui serà l’encarregat de la seua teràpia, que, amb moltes paperetes, seran aquells que han fet el curset de Massatge X. ñaldksfjadsñljfadksfj ñaldskfjasñldkfjasñl

Així, les persones que decideixen no gastar-se eixos 50 euros en la perruqueria o en calmants musculars i acudeixen a algú perquè els faça eixe massatge, que esperen que siga miraculós a la primera, ho fan desinformats i desprotegits, regint-se, segurament, per criteris que res tenen a veure amb la titulació oficial de fisioterapeuta que hauria de tindre la persona que els tractara. I sense saber, a més, que la fisioteràpia no és sols “fer massatges”, sinó que té moltíssimes possibilitats més que els pacients desaprofiten. ñaldksfjadsñljfadksfj ñaldskfjasñldkfjasñl

L’intrusisme es dóna en totes les professions i molts tenim al cap altres exemples semblants. Jo també m’he queixat moltes vegades per la part que em toca (que els qui som de carreres de lletres sembla que no som professionals de res). Però el que em crida l’atenció de l’intrusisme al camp de la fisioteràpia és que estem parlant de la salut de les persones. Estem parlant d’uns professionals que ens oferixen unes grandíssimes possibilitats de millora de la nostra qualitat de vida i que se’ls desprestigia socialment perquè les autoritats sanitàries no posen fre a aquesta situació i no potencien un sistema sanitari amb més garanties.

La Lluna de Banyeres

2007-11-27T11:08:00.000+01:00

Tots sabem que les promeses, promeses són; que l’amor etern, l’amistat per sempre, la lleialtat absoluta són paraules imprescindibles a l’hora de convèncer algú per comprometre’s.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Tots sabem que la Lluna no ens la pot regalar ningú, però de tant en tant ens agrada que ens l’oferisquen. Ara bé, a l’hora de la veritat, quan ja eixim d’eixe embolcall de fum blanc de berbena, no reclamem aquell satèl·lit, però si esperem, almenys, la lògica atenció terrenal, aquella que està a l’abast de qui ens ha engalipat. I no parle de parelles.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Tots sabem que als programes electorals dels partits polítics ha d’haver-hi allò que se’n diu “promeses estrella”. No estan mal per donar-li fatxenda comunicativa a la campanya, per intentar imaginar que els nostres polítics creuen en el llarg termini, però fa riure pensar que, a aquesta alçada de la partida, la gent hi crega cegament.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Tots sabem que, si els polítics no acompleixen aqueixes grans promeses, al·leguen la manca de pressupost pel desbaratall econòmic que ha deixat el govern anterior o asseguren que hi ha diferents interpretacions d’allò promés i, al final, les excuses són acceptades.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Tots sabem, però, que els altres compromisos polítics, els fàcils d’acomplir, també se situen, més d’una vegada, a 384.400 km de la Terra, perquè o es deixa passar el temps “prioritzant” altres assumptes o s’aborden de mala manera. I entre aquestes pseudollepolies electoralistes trobem sempre les referents a la normalització del valencià.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Tots sabem que, a Banyeres, els polítics ja han entés que ignorar l’ús majoritari del valencià com a llengua principal de comunicació pot ser una errada política massa gran. Així, els nostres governants tracten de penjar-se la medalla al mèrit lingüístic amb quatre bajanades que traspuen ignorància i manca de respecte. Col·loquen dues frases estàndard al seu programa per fer creure que promouen la igualtat lingüística i, quan tenen el bastó consistorial, no acomplixen ni això.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Tots sabem que açò ha passat sempre, però deixeu-me que comente l’última sessió d’aquest teatre de l’absurd. Banyeres s’ha omplert de faristols turístics informatius, la qual cosa em sembla una molt bona i necessària actuació (malgrat el dubtós gust estètic) d’aquest nou govern. Quan he volgut llegir-los m’he trobat amb un text principal i prou més llarg en castellà i, a un costat, de manera ridículament testimonial, una reducció d’aquest escrit en valencià i en anglés. Ara jo pregunte, ¿açò és el que entén aquest govern per “unificar el model de retolació de carrers i completar la retolació en valencià” tal com resa la seua bíblia electoral?. Si volen ignorar que la majoria del poble parla valencià, ignorar que moltíssima gent que el visita és valenciano-parlant, ignorar que és normal que els turistes sàpiguen que ací tenim una llengua nostra i ben bonica, ignorar que la llei exigeix igualtat entre les dues llengües oficials, ignorar la seua “promesa terrenal”, és que són poc menys que el substantiu del verb ignorar.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Tots sabem que els nostres polítics no han apostat mai per la dignitat i normalitat de la nostra llengua, però que no ens prenguen el pèl, que no estem parlant de regalar la Lluna.

laksdjfalsdkfjañldsfj

Sorpresa

2007-11-26T22:05:00.000+01:00

Descobrir de colp que estàs soles és, sense remei, trist. Pensaves que ets extravertida, que tenies una vida social activa, que tenies amb qui fer-te una canya. Però no. I no saps què és més trist, que la realitat siga eixa o que hages pensat tot aquest temps que era una altra.

aldkjfañldfjadsfñjdsñlf

Te n’adones que no has procurat viure la teua vida sinó la que s’esperava de tu. Et sorprens perquè et creies llesta, però reflexiones i aplegues a la conclusió que tu t’ho has buscat, que no està bé fer el que se “suposa” que has de fer i, a més, tampoc està bé ser solament una part d’una altra persona i no procurar-te una vida pròpia, amb recursos per a les situacions on deixes de ser part d’un altre.

aldkjfañldfjadsfñjdsñlf

Però no et deixen queixar-te perquè tens un pis, menjar i un ordinador per estudiar. Un pis on vius soles, menjar tranquil·lament sense que ningú et moleste i un ordinador per estudiar, estudiar i estudiar.

aldkjfañldfjadsfñjdsñlf

Pensaves que podries estar soles tot el temps que et proposares perquè pensaves que era suficient amb ser tenaç i forta; que tu també podries ser, si t’ho plantejaves, una persona solitària. Però allò que interessa de la soledat a les persones que s’autodenominen solitàries és poder deixar de ser-ho en el moment que ho necessiten. Però la soledat imposada, la que descobreixes un dia de colp, no té l’agradable sensació de descans i temps de reflexió, perquè no pots escapar quan tens la humana necessitat de tindre una conversa.

aldkjfañldfjadsfñjdsñlf

Repasses el correu electrònic, mires el telèfon mòbil, passes amb el comandament per tots els canals i obris la nevera per assegurar-te que és així, que estàs soles i no tens amb qui compartir una cervesa, una preocupació o una banalitat. No tens res més divertit a fer que viure la vida d’una altra persona a través d’una pel·lícula, una serie de televisió o un llibre, però que, en el fons, tampoc vols fer-ho perquè tems el moment d’eixir d’eixa vida i tornar a descobrir de colp que estàs soles. I això és, sense remei, trist.

aldkjfañldfjadsfñjdsñlf

Per a inquiets i inquietes

2007-11-26T13:49:00.000+01:00

Per als qui esteu per València o podeu acostar-vos, vos anime a que vegeu CINEMA EN VALENCIÀ, gràcies al III Festival Inquiet: adkjaldsjf ñlkasjdfñljad

Quaranta i espere que més

2007-11-21T22:14:00.000+01:00

Normalment me'n recorde de quasi tot, però no havia caigut que fa ja un any que tinc aquest bloc i que, amb aquest escrit, són 40 les voltes que he volgut contar alguna cosa. No he escrit amb massa freqüència, però el que intuïa quan el vaig inaugurar s'ha complert totalment: açò és una molt bona idea.

adljfdslfñ

Escriure, i tot el que comporta aquest acte tan íntegrament humà, resulta enriquidor. Comunicar-se mitjançant paraules, a través de la pantalla i cap a un buit que no sap massa bé qui té al darrer, m'ha permés desofegar-me, reflexionar, xarrar per xarrar, explicar, declarar intencions, posicionar-me i compartir.

adljfdslfñ

Aquesta idea dels blogs és genial perquè et permet conèixer moltíssimes aportacions personals de gent molt diversa i amb la qual, en la vida real, pot ser no pogueres tindre una conversa o una estoneta perquè et contara tot allò que la inquieta. A cadascú ens preocupen assumptes diferents i, a banda d'animar a tothom a tindre el seu bloc i escriure, vos espente a cotillear els blocs personals que hi ha a la xarxa. Es descobreixen i s'aprenen infinitat de coses.

Passejar

2007-11-17T18:49:00.000+01:00

En el fons no calen massa coses per sentir-se be. Ara mateix estic a Ferrara (Itàlia), seguda a un sofà d'un pis d'estudiants erasmus, escoltant Lluís Llach i veient com dorm Carles al sofà del costat. adljfañdfjasdñl adjalñkfjañsldkfjaslñkdfj alkdjfañldjfñlasjdfñlasdjfñsdlajfñasdlkjfñsdlakjfñsldjfsldñkjfsdalñkfj adjañlkdjfñaldjfñadlsf adjfañlkdfjañlfjsdñlfjsdalñfjdsñlfj He vingut a passar uns dies amb ell i a conèixer alguna cosa de per ací. Ahir vaig estar a Venezia i què voleu que diga! És el que sempre es diu que és: única. Hui i demà passejaré totes les hores que puga per Ferrara, perquè això és el que jo necessite per sentir-me be: passejar per on siga i parlar amb qui més m'apetix.

Pràctiques

2007-11-11T17:44:00.000+01:00

Em queden dos setmanes de pràctiques (de la carrera d'Humanitats). He preferit fer això a fer una assignatura optativa, perquè pense que segur que puc aprendre més treballant i veient com es treballa que obrint-me la monyica agafant apunts.

I així està sent. Pels matins vaig a Escola Valenciana - Federació d'Associacions per la Llengua, on Amanda sempre em té preparades cosetes molt interessants per fer. Em passe les hores redactant i m'encanta. Quan no és una nota de premsa, és un article, o un dossier didàctic, o un e-mail, o el que siga!

Però el que més m'agrada són dos coses: els projectes que Escola Valenciana du endavant i la finalitat última per la qual treballen. Les Trobades, el Cinema a l'escola, els materials educatius en valencià, la revista Sembra, el festival Inquiet, la Gira de músics en valencià, el congrés Escola i Societat Sostenible, etc. Perquè el seu COMPROMÍS PEL VALENCIÀ és ferm i necessari.

Està clar que cadascú veu necessàries una sèrie de coses i entre les qüestions que jo considere primordials per a la nostra societat està l'educació. Serem en el futur allò que el nostre sistema educatiu planifique i, per això, l'educació en valors i respecte cap a la diversitat haurien d'estar en la primera línia de prioritats.

Considere que entre aquests valors i respecte a la diversitat ha d'estar la tolerància cap a totes les llengües i el tindre cura de conservar i fomentar les expressions culturals de cada poble. Però als valencians ens cal començar per nosaltres mateixos. Tenim una història tortuosa quant a autoestima i afecte a la cultura pròpia. I eixe és un punt imprescindible per saber qui i com som.

No és qüestió d'egocentrisme, però qui no valora la seua pròpia llengua i arrels, ben difícil tindrà el respecte cap a altres cultures.

Per açò estic contenta amb les meues pràctiques. Treballar, des de l'escola, per fomentar la nostra cultura valenciana, la nostra llengua i identitat, des d'un punt de vista multicultural i multidisciplinar, per a mi és una tasca necessària.

I, si be no coincidiré amb tots en aquesta necessitat, sí pense que podeu entendre la meua complaença amb les meues pràctiques a la FEV, perquè és fantàstic tenir la sensació d'estar fent alguna cosa útil.

Aniversari a 34º 40' S 58º 24' O

2007-10-19T12:17:00.001+01:00

Som molt “sorpreseros” en la meua família i esta vegada hem tirat la casa per la finestra. Per celebrar l’aniversari de mon pare (50 anys sempre és una data de celebracions) ens l’hem emportat, sense que ell sabera res fins no estar facturant en Barajas, a Argentina.

aaa

Hem passat uns dies genials els cinc, les meues germanes i els meus pares, i hem pogut gaudir de les meravelles naturals d’un país que, no obstant, de les millors coses que té és la seua gent.

aaa

En aquest cas, ni les paraules ni les fotografies que ací vos pose, retraten ben bé el que allí hem vist i viscut. Tanmateix, ací teniu un resum dels 12 dies que hem passat per terres argentines.

aaa

aaa Dia 6 d’octubre: VIATGE D’ANADA

aaa

Dia 7 d’octubre: APLEGUEM A BUENOS AIRES I VOLEM A EL CALAFATE

aaa

Clima i paisatge estepari, amb quasi totes les cases amb teulades de xapa de colorets. En una dècada quasi ha triplicat la seua població, el 80% de la qual no supera els 45 anys. Es tracta d'una zona de dinamització econòmica a partir del turisme, on l'aeroport, que fou construït l'any 2000 (abans s'anava en cotxe des de Los Gallegos, a 200 km) ha sigut clau en aquesta explosió demogràfica i econòmica.

aaa

Dia 8 d’octubre: GLACERES

aaa aaa

Amb un vaixell vam anar recorrent part del Lago Argentino (que és més gran que tot Buenos Aires!) i vam poder vore les glaceres més grans de la zona i les seues pannes de gel (trossos que es despengen pel desgel).

aaa

aaa aaa

aaa

Dia 9 d’octubre: GLACERA PERITO MORENO

aaa

El Perito Moreno és una de les glaceres més grans de la zona, però la seua importància radica en que és l'única que està en equilibri, és a dir, que no està retrocedint pel desgel del famós calfament del planeta. A més, està en un lloc privilegiat per poder ser visitada i cada certs anys (no es pot saber amb exactitud) es produeix el fenomen de la "caiguda", que és el despreniment, en pocs segons, d'un bloc de gel immens que permet unir dos llacs.

aaa

Dia 10 d’octubre: PASSEGEM PER CALAFATE I VOLEM A TRELEW aaa

aaa

Dia 11 d’octubre: ALBIRAMENT DE BALENES I ELEFANTS MARINS

aaa

aaa A Península Valdés (al nord de Trelew), en aquesta època, les balenes s'acosten a les seues badies o bé a donar a llum els seus balenons o bé a emparellar-se. L'espectacle és preciós. No cregueu que es veu com en un documental. Ens acostem amb un vaixell que para el motor i tots ens quedem en silenci. És aleshores quan pots intuir sota l'aigua els moviments de les balenes i de tant en tant contindre una exclamació quan surt a la superfície el cap o la cua.

aaa

Els elefants marins són una altra història. Aquestos també s'acosten a les platges de Península Valdés a parir i copular, però són tan lents que, en una hora que vam estar observant-los (des d'una senda propera), sols vam poder apreciar quatre o cinc moviments interessants. Allí estaven dormint plàcidament.

aaa

Dia 12 d’octubre: PASSEJADA ENTRE PINGÜINS. VOLEM A BUENOS AIRES

aaa

Cap al sud de Trelew anàrem a fer la visita a més d'un milió de Pingüins de Magallanes. També per aquesta època venen des de Brasil a algunes platges argentines per recuperar els seus nius d'anys anteriors i posar nous ous. Solen mantindre's fidels a les seues parelles (sempre que la fecundació anterior haja sigut exitosa). Els nius s'escampen al llarg d'una enorme extensió de terreny estepari i contínuament un membre de la parella recorre (a pas de pingüí!) els metres que separen el niu de la mar per aconseguir aliment per a la seua família. Una curiositat: podem trobar tant parelles heterosexuals com homosexuals.

aaa

Dia 13 d’octubre: VISITA A BUENOS AIRES I ESPECTACLE “ESQUINA CARLOS GARDEL”

aaa

Buenos Aires és tremend. La ciutat i la seua àrea metropolitana aglutinen el 37% dels quasi 40 milions d'habitants argentins. És una quadrícula urbana arrebossant de vida, alegria, misèria, espectacle i color. Férem una passada pels seus principals carrers tan fugaç com insuficient per captar l'essència de Buenos Aires, però el sabor de boca que ens va quedar va ser molt agradable. A la nit anàrem a l'Esquina Carlos Gardel, un teatre habilitat per fer un sopar-espectacle on poguérem gaudir del tango. Genial.

aaa

Dia 14 d’octubre: VOLEM A IGUAZÚ. CASCADES DES DE BRASIL

aaa

aaa Abandonàrem l'estepa i ens endinsàrem en plena selva subtropical, on la humitat oscil·la entre el 75% i el 90% i la temperatura entre els 10 i els 32º al llarg de l'any. Calor i pluja. Però el capritx dels moviments geològics feu que es confomaren aquestes immenses cascades d'Igauzú i la pluja i la sensació d'ofegament passen a un segon plànol. Aquest dia passàrem la frontera i vam vore aquesta meravella des de Brasil, on podíem situar-nos justament cara a cara amb les cascades. El riu separa ambdós països. Com diuen per ací: Argentina posa l'escenari i Brasil la platea amb les butaques. aaa

aaa

Dia 15 d’octubre: CASCADES DES D’ARGENTINA aaa

aaa

Aquest dia sí que ens vam remullar! No parava de ploure. Però quina immensitat de paisatge. Les passarel·les ens permetien aguaitar-nos a les cascades i vore-les de costat, per damunt i per sota. I quan dic per sota, és per sota, ja que també pujàrem a una llanxa i s'acostàrem a dues cascades fins que la caiguda de l'aigua ens va permetre. L'habilitat dels conductors és fonamental, perquè és de bojos anar així pel riu. No tenim cap foto d'eixos moments perquè era impossible traure la càmera: plovent, dins d'un riu amb una llanxa que es doblava fins tocar l'aigua pel lateral i acostant-se a les cascades. Quanta aigua vaig engolir! aaa

aaa

Dia 16 d’octubre: VOLEM A BUENOS AIRES. DES D’ALLÍ, VOLEM A BARAJAS

aaa

aaa Tot un luxe esmorzar el dia del meu aniversari amb la meua família mirant les cascades d'Íguazu per la finestra. Després, maletes, borses, furgoneta, aeroports, espera, espera, espera...

aaa

Dia 17 d’octubre: amb un retràs de 5 hores, apleguem a casa a les 12 de la nit.

aaa

Si he de de posar alguna "pega" eixa és que la informació que ens aplegava mitjançant els guies era massa "correcta". He trobat a faltar un esperit més ecològic en les seues explicacions. Això sí, malgrat açò, he aprés moltíssim perquè eren tots i totes molt agradables i didàctics amb nosaltres.

El balanç: més que positiu. Un viatge familiar inoblidable.

aaa

Consciència cancerígena

2007-08-31T11:29:00.000+01:00

Estem envoltats de xifres. Porte tota la setmana convivint amb el PIB y el VAB; amb dades de població, índex d’envelliment i índex de dependència; amb la RDdF (Renda Directa de les Famílies) i la RFND (Renda Familiar Neta Disponible). És el que té estudiar geografia.

aldkjfaldsfjadsf

Però no cal ni obrir un llibre per trobar-nos amb una reducció numèrica de la realitat. Constantment escoltem per la televisió o la ràdio el nombre de morts en les carreteres o per violència masclista, els accidents laborals, el nombre d’operacions de cirurgia estètica, la quantitat de llibres que llegim a l’any, les hectàrees cremades en un incendi o la mitjana d’euros que cadascú gasta en les rebaixes. Estem tan acostumats a que ens aboquen dades al nostre cervell que no fem massa esforç per processar-les i entendre-les.

aldkjfaldsfjadsf

Hui m’he trobat amb un reportatge al http://www.elpais.com/ que sí m’ha fet detindre’m a meditar una estona sobre les xifres que la pantalla estava mostrant-me: La contaminación industrial multiplica los tumores en Cataluña, Huelva y Asturias. He fet un clic i m’he submergit en un document la mar d’interessant. Hi trobem una sèrie de documents en pdf amb mapes sobre els diferents tipus de càncers més comuns i la seua incidència sobre les poblacions de l’Estat Espanyol.

aldkjfaldsfjadsf

No ho he pogut evitar i he començat a fer zooms per apropar-me a Banyeres, el meu poble. No sé, no sé, la veritat. He mirat els índex del càncer de mama (estem pel mig en perillositat), els de pulmó (per davall de la mitjana), els de estómac (per davall de la mitjana)... I he començat a plantejar-me algunes preguntes: podem fer alguna cosa per millorar aquestes dades? Podem empitjorar en el futur? Si Banyeres balla entre els índex mitjans-baixos d’incidència (no són excelents, però podrien ser prou pitjors) no és per una política de consciència ni res paregut, sinó per una espècie de casualitat històrica. Els motius d'aparició dels càncers són, segons el reportatge de El País, molt diversos: l'alimentació, la contaminació atmosfèrica, la tardança a l'hora de tindre fills, la promiscuïtat (en els d'uter, pel turisme de la costa -¿?-), el consum de tabac, etc. I encara hi ha molts per determinar.

aldkjfaldsfjadsf

Però, amb tot el que se sap ara, amb totes les tècniques d’investigació que la comunitat científica maneja i amb totes aquestes xifres tan esclaridores, ¿no hauríem de ser més humils i considerar que no tenim el món tan dominat com pensem? Si no ens dóna la gana de tenir cura del medi ambient perquè no trobem massa relació entre l’extinció d’alguns animals i la qualitat de la nostra alimentació, o entre la pujada del nivell del mar i les considerables pèrdues econòmiques al litoral, o entre la reducció de superfície forestal del planeta i l’aire que respirem, podíem plantejar-nos, almenys, tindre cura del nostre entorn perquè el càncer ens afecta directament, a tots, i no es tracta de cap castic diví sense explicació.

aldkjfaldsfjadsf

La principal causa de l’augment d’aquesta lacara és, sense dubte, la nostra consciència, o millor dit, la nostra falta de consciència, ecològica.

aldkjfaldsfjadsf

Càncer de mama (1988-1998)

aldkjfaldsfjadsf

Comiat

2007-08-24T11:48:00.000+01:00

Demà he d’acomiadar-me. O això és almenys el que oficialment és diu. La meua amiga Montse, la de Pamplona, baixa al poble a que li fem el “comiat de soltera”. Jo no estic gens en eixa onda de bodes, comiats, serenates, rams de flors, vaixelles i protocols.

De vegades no estàs en eixa onda per les circumstàncies i de vegades per convicció. El meu cas és una combinació d’ambdues causes, encara que l’objecció de consciència prima per damunt de la meua dependència econòmica. La incertesa de les oposicions i els meus dubtes sobre els avantatges sentimentals d’un compromís de tinta i paper em fan participar, en aquesta contesa de bodes sí-bodes no, en les files de l”altre bàndol”, del bàndol de les “modernes”, com encara es diu pel meu poble.

Però, malgrat les meus conviccions, les meues circumstàncies i, demà també, la climatologia (diuen que plourà), Montse es mereix una bona festa de comiat o, per si algú creu que un comiat té connotacions tristes, una bona festa i punt.

Qualsevol motiu és ideal per ajuntar-se amb les amigues, posar-nos al dia de les nostres inquietuds i problemes, arreglar un poquetet el món i planificar la pròxima quedada, que, per sort, aquesta volta serà ben prompte: la pròxima setmana són les festes de la Relíquia i tenim a Tere i a Lorena capitanejant els Maseros i els Estudiants. Açò és un no parar.

Renaixement

2007-08-13T12:20:00.001+01:00

Dos mesos de desconnexió total. Des de juny, quan vaig fer un "talla i pega" amb unes fotografies, no havia escrit res al blog. Les oposicions em van absorbir, però sols mentalment perquè físicament no m'he aprimat ni un gram.

I no sé si haurà sigut per eixa desconnexió tant del món virtual com del real, però estic contenta amb els resultats de les oposicions. He aprovat, encara que m'he quedat sense plaça. Ja he fet un xicotet pas més.

Ara ja estic de nou davant l'ordinador. I dels apunts. A juny no vaig poder presentar-me als exàmens d'Humanitats i ara em toca fer colzes: Geografia Regional d'Espanya, Literatura Catalana i Psicologia. Una minestra de coneixements. Llàstima que siga per obligació i no els estiga gaudint massa.

Comence ja la següent cursa.

Preparada, llesta, ja!

Tragar saliva

2007-06-14T13:21:00.000+01:00

El dia 26 tinc el primer examen de les oposicions i no volia despistar-me ni pensar en res més que no fóra estudiar. Però això tinc el blog un poc abandonat... Però acabe de vore una sèrie de fotografies (que m'ha enviat mon tio Pepe per correu electrònic) que m'han fet tornar a la realitat. Són imatges que ja havia vist, perquè es tracta de fotografies famoses, d'eixes que fan història.

Però pense que hi ha coses que, encara que les hages vist moltes voltes, sempre et desperten la mateixa sensació quan les tornes a mirar: admiració, sorpresa, simpatia, por, indignació... Què tenen d'especial? Per què perduren en el temps? Jo crec que perquè sempre ens conviden a reflexionar. I si no, proveu: a aañdlfkjasldkfjasldkñfjasdñlkfjasdñlkfjasdñlkfjaslñkdfjasdlñkfjasdlñkfjasdklñfjasdklñjf a a a

La imatge del Chea

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj adaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj a ajalñsdkfjalñskdfjñasdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfjdklfjasdklfjñasdklfjñasdklfjasdklfjasdklñfjlñasdk

La famosa foto del Che Guevara -es diu formalment Guerriller heroic- en la qual apareix el seu rostre amb la boina negra mirant al lluny, va ser presa per Alberto Korda el 5 de març de 1960 -quan Guevara tenia 31 anys- en un soterrament per la víctimes de l'explosió de La Coubre, però no va ser publicada fins a set anys després. L'Institut d'Art de Maryland (Estats Units) la va denominar "La fotografia més famosa i icona gràfica del món en el segle XX". És, potser, a més la imatge més reproduïda en la història, apareixent en cartells, samarretes, obres d'art i un llarg etcètera. Expressa des d'un símbol universal de rebel·lia -en totes les seves interpretacions- fins a una imatge "sexy".

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfjdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj a a a alkdsjfalksdfjasldkfjsladkñfjaslñkdfjasklñdfj

L'agonia d'Omayra

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj alkjadslkfjasdlfkjasdñlkfjasñlkdfjñasdklfjaslñdkjfalñs

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

Omayra Sánchez va ser una xiqueta víctima del volcà Nevado del Ruiz durant l'erupció que arrasà al poble d'Armero, Colòmbia en 1985. Omayra va estar 3 dies atrapada en el fang, aigua i restes de la seva pròpia casa. Tenia 13 anys i durant el temps que es va mantenir atorada sempre va estar damunt dels cossos dels seus familiars. Quan els socorristas van intentar ajudar-la, van comprovar que era impossible, ja que per a traure-la necessitaven amputar-li les cames, no obstant això mancaven de cirurgia i podria morir. L'altra opció era portar una moto-bomba que succionarà el fang on estava submergida que cada vegada era major. L'única moto-bomba disponible estava lluny del lloc, pel que solament podien deixar-la morir. Omayra es va mostrar forta fins a l'últim moment de la seua vida, segons els socorristas i periodistes que la van envoltar. Durant els tres dies, va estar pensant solament a tornar al col·legi i en els seus exàmens. El fotògraf Frank Fournier, va fer una foto de Omayra que va donar la volta al món i va originar una controvèrsia sobre la indiferència del govern colombià respecte a les víctimes. La fotografia es va publicar mesos després que la noia morguera. Molts veuen en aquesta imatge de 1985 el començament del que hui anomenem Globalització, ja que la seua agonia va ser seguida en directe per les càmeres de televisió i retransmesa a tot el món.

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfjdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj sdkfjaslñdkfj

La xiqueta de Vietnam

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj El 8 de juny de 1972, un avió nord-americà va bombardejar amb napalm la població de Trang Bang. Allí es trobava Kim Phuc amb la seva família. Amb la seva roba en flames, la xiqueta de nou anys va córrer fora de la població. En aquest moment, quan les seues robes ja havien estat consumides, el fotògraf Nic Ut va registrar la famosa imatge. Després, Nic Ut la duria a l'hospital. Va romandre allí durant 14 mesos i va ser sotmesa a 17 operacions d'empelts de pell. Qualsevol que veja aquesta fotografia pot veure la profunditat del sofriment, la desesperança, el dolor humà de la guerra, especialment per als xiquets. Hui dia, Pham Thi Kim Phuc, la xiqueta de la fotografia està casada, amb 2 fills i resideix a Canada. Presideix la 'Fundació Kim Phuc', dedicada a ajudar als xiquets víctimes de la guerra i és ambaixadora de la UNESCO. daslkfjaldskfjasdlfjdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj asñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

Execució a Saigon

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj "El coronel va assassinar al pres; jo vaig assassinar al coronel amb la meua càmera". Eddie Adams, fotògraf de guerra, fou l'autor d'aquesta instantània que mostra l'assassinat, l'1 de febrer de 1968, per part del cap de policia de Saigon, a sang freda, d'un guerriller del Vietcong, que tenia les mans lligades a l'esquena, just en el mateix instant que li dispara a boca de canó. Adams, que havia estat corresponsal en 13 guerres, va obtenir per aquesta fotografia un premi Pulitzer, però li va afectar tant emocionalment que es va reconvertir en fotògraf del món rosa. daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

La xiqueta afgana

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj Sharbat Gula va ser fotografiada quan tenia 12 anys pel fotògraf Steve McCurry, al juny de 1984. Fou al campament de refugiats Nasir Bagh de Pakistan durant la guerra contra la invasió soviètica. La seua foto va ser publicada a la portada de National Geographic al juny de 1985 i, a causa del seu expressiu rostre d'ulls verds, la portada es va convertir en una de les més famoses de la revista. No obstant això, per aquell temps ningú sabia el nom de la noia. El mateix home que la va fotografiar, Steve McCurry, va realitzar una recerca de la jove que va durar 17 anys. El fotògraf va realitzar nombrosos viatges a la zona fins que, al gener de 2002, va trobar a la xiqueta convertida en una dona de 30 anys i va poder saber el seu nom. Sharbat Gula viu en un poblet remot d'Afganistan, és una dona tradicional pastún, casada i mare de tres fills. Ella havia tornat a Afganistan el 1992. Ningú l'havia tornat a fotografiar fins que es va retrobar amb McCurry i no sabia que la seva cara s'havia fet famosa. La identitat de la dona va ser confirmada al 99,9% mitjançant una tecnologia de reconeixement facial del FBI i la comparança dels iris d'ambdues fotografies. daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjasdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj lñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

El bes de Time Square

daslkfjaldskfjasdlfjdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj asñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj "Bes de comiat a la Guerra" va ser presa per Victor Jorgensen en Estafis Square el 14 d'Agost de 1945, en la qual es pot vore un soldat de la marina nord-americana besant apassionadament una infermera. Al contrari del que normalment es pensa, aquests dos personatges no eren parella, sinó que eren uns perfectes estranys que s'havien trobat allí. La fotografia, tota una icona, es considerada una analogia de l'excitació i passió que significa tornar a casa després de passar una llarga temporada fora, com també l'alegria experimentada a l'acabar una guerra. daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

L'home del tanc de Tiananmen

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjadaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj slñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

També conegut com el Rebel Desconegut, aquest va ser el sobrenom que es va atribuir a un home anònim que es va tornar internacionalment famós al ser gravat i fotografiat de peus enfront d'una línia de diversos tancs durant la revolta de la Plaça de Tian'anmen el 1989 a la República Popular Xinesa. La foto va ser presa per Jeff Widener i es va transmetre aquella mateixa nit sent titular en centenars de periòdics, informatius i revistes de tot el món. L'home es va mantenir solament i de peu mentre els tancs se li aproximaven, sostenint dues borses similars una en cada mà. Mentre els tancs anaven disminuint la marxa, ell feia gestos perquè marxaren. En resposta, el tanc situat al capdavant de la columna va intentar sortejar-lo; però l'home es va interposar repetidament en el seu camí, demostrant una tenacitat i resistència enormes. En Occident, les imatges del rebel van ser presentades com un símbol del moviment democràtic xinès. Un jove arriscant la vida per oposar-se a un esquadró militar. Dintre de Xina, la imatge va ser usada pel govern com símbol de la cura dels soldats de l'Exèrcit Popular d'Alliberament per a protegir al poble xinès: a pesar de les ordres d'avançar, el conductor del tanc va rebutjar fer-ho si això implicava danyar a un sol ciutadà.

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

Protesta silenciosa

daslkfjaldskfjasdlfjasñdldaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj fjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj Thich Quang Duc, nascut en 1897, fou un monjo budista vietnamita (també cridats bonzos) que es va immolar fins a morir en un carrer molt transitat de Saigon l'11 de juny de 1963. El seu acte d'inmolación, que va ser repetit per altres monjos, va ser el més recordat, ja que va ser testificat per David Halberstam. Mentre el seu cos cremava, el monjo es va mantenir completament immòbil. No va cridar, ni tan sols va fer un soroll. Thich Quang Duc estava protestant contra la manera en la qual la administració oprimia la religió Budista al seu país. Després de la seua mort, el seu cos va ser cremat conforme a la tradició budista. Durant la cremació el seu cor es va mantenir intacte, pel que va ser considerat com sant i el seu cor va ser traslladat a cura del Banc de Reserva de Vietnam com a relíquia. daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldsdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj kfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

Aguaitant la mort

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj En 1994, el genial fotògraf documentalista sudanés Kevin Carter va guanyar el premi Pulitzer de fotoperiodisme amb una fotografia presa a la regió d'Ayod (un xicotet poblet a Suen), que va recórrer el món sencer. A la imatge pot veure's la figura esquelética d'una xiqueta, totalment desnutrida, recolzant-se sobre la terra, esgotada per la fam i a punt de morir, mentre que en un segon planol, la figura negra expectante d'un voltor es troba aguaitant i esperant el moment precís de la mort de la xiqueta. Quatre mesos després, aclaparat per la culpa i conduït per una forta dependència a les drogues, Kevin Carter es va llevar la vida.

daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjdaslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj alñsdkfjaslñdkfj

L'home caient

daslkfjaldskfjasdl daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj fjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj The Falling Man és el títol d'una fotografia presa per Richard Drew durant els atemptats de l'11 de setembre de 2001 contra les torres bessones del World Trade Center, a les 9:41:15 del matí. A la imatge es pot vore un home caure des d'una de les torres, que segurament va triar saltar al buit en lloc de morir per la calor i el fum. La publicació del document poc després dels atemptats va enfellonir a certs sectors de l'opinió pública nord-americana. Tot seguit, la majoria dels mitjans de comunicació es van auto-censurar, preferint mostrar únicament fotografies d'actes d'heroisme i sacrifici. Un documental tractà d'esbrinar la identitat d'aquell home. daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj daslkfjaldskfjasdlfjasñdlfjaslñdkfjalñsdkfjaslñdkfj

Per què alguns censuren aquesta última fotografia i ni s'immuten per algunes de les anteriors?

Extremenya o andalusa?

2007-05-31T10:11:00.000+01:00

Jo no sé les voltes que m'enrecorde d'aquesta cançò. De veritat. El que deien els arbres. De Feliu Ventura. Recorde, a més, clarament el dia que la vaig escoltar per primera vegada. Estava a un concert que feien conjuntament Lluís Llach i Feliu Ventura al Palau de Congressos de València. Em va encantar. Si no recorde mal, Feliu va introduir aquesta cançò explicant que la lletra reflectia algunes de les coses que li havia dit el seu avi feia temps. Tu vens d'ací, no pots canviar això. a

aI molt a menut em ve al cap la tonaeta i la lletra, perquè molt a menut em pense que la solució a les meues indignacions passa per anar-me'n ben lluny i desaparèixer una bona temporada.

Quan m'engoixe per la discriminació i els mals gestos que em fan contínuament per parlar en valencià, ací, a València, pense que, tan de bo!, haguera nascut a Extremadura o Andalusia o Castella i, així, no hauria de sentir-me malament per parlar la meua llengua, la qual, en eixe cas, seria el castellà.

Quan em farte de fer viatges a les finestres de totes les administracions per omplir i reomplir papers per a tot, pense que igual haguera sigut millor viure en una època menys burocratitzada, no sé, a l'època dels Ibers?.

a Quan contemple atònita les barbaritats urbanístiques que es fan a les nostres serres i costes, pense que, tal volta, estaria millor vivint a Lapònia, on ningú inverteix en destrucció.

a Quan m’adone de les mentides amb les quals els polítics munten unes disputes monumentals (llengua, futbol, banderes, noms i més noms); quan em sorprenc de la misèria que tenim al voltant i com passem per damunt d’ella; quan mire més enllà del meu propi sofà i de la xicoteta pantalla que em mostra un País Valencià espectacular, una Espanya que es desmembra i un món amb salvadors nord-americans, pense que, pot ser, estaria millor vivint a... jo què sé on!

a Però de res em val desaparèixer. Sóc d’ací, m’importa el que ací passa. a

a Escolteu. Llegiu la cançò.

a Em va agafar les mans

i les posà en la terra

i em cremà per un moment.

"Tu vens d´ací, no pots canviar això".

Ell entenia tot el que deien els arbres,

jo només sentia vent.

Em va alçar contra el cel

per a seure´m als muscles

i esclatà la meua ment.

"Jo sóc d´ací, no puc canviar això".

I vaig entendre tot el que deien els arbres

on només sentia vent.

Hem de fer més

per a avançar més;

si és sostenible

és farà visible.

Des del meu lloc

fins el més remot;

sembrar ací

per a collir allí.

Interpretar un altre repertori:

salvar a pams el propi territori.

Un nou model

un nou poder

per a fer més

no renunciar a res.

Hem de fer un esforç

per a escoltar els arbres

o només quedarà vent!

Valencia no me pone

2007-05-28T18:01:00.000+01:00

Xiques, xics... encara estic intentant traure'm la cara de circumstància que me s'ha quedat després dels resultats d'ahir...

a En fin... a Banyeres m'ho esperava, però a la Generalitat havia confiat en un vot més crític. Però res, ací ni Fabra, ni Alperi, ni Rus, ni Terra Mítica, ni revolicades de cadàvers republicans al cementiri de València, ni xantatges de Formula 1, ni silencis de l'accident del metro de València, ni Cabanyal, ni pla eòlic, ni especulació urbanística, ni Cristo que els va parir... Als valencians ens va la marxa i punto.

a Existeix una espècie de culte religiós i dogmàtic cap allò que diu Canal 9 i, pel que es veu, no cal aprofundir més enllà d'allò que ens venen com a notícia: inauguracions, espectacles, gota freda, invasions catalanistes i enquestes de satisfacció amb el govern. Eixa deu ser la nostra realitat, perquè Canal 9 mai ens amagaria coses ni ens mentiria, veritat? Per què el més normal és que la meitat dels valencians no conega encara al candidat del PSOE i en la vida haja sentit parlar de Compromís pel País Valencià, veritat? Els de RTVV, com pensen en el nostre equilibri emocional, sols ens mostren la cara bonica dels nostres governants. Què majetes...

a Assumisc amb esportivitat la victòria del PP, la derrota de l’esquerra, és el que diuen els vots i l’estranya llei d'Hondt. Però ho assumisc amb por pel futur de la nostra serra, costa i llengua (i que conste que odie els discursos apocalíptics a l'estil Aznar). Sé que ha guanyat Canal 9. Sé que ha perdut Pla (de res li ha servit baixar-se els pantalons amb un Estatut de vergonya. Ja els val...). I sé que Compromís pel País Valencià ha tingut més de cor que d’eficàcia. Més de voluntat que de realitat. Més d’il·lusió que de milers d’euros. I ja se sap que cal per a la política.

Purpurina

2007-05-16T19:03:00.000+01:00

Tensió als braços i voler tenir una vareta màgica. Fer clic, purpurina, i allò que no entens ja no hi és. O no ha passat mai. O tornem enrere. S’angoixaran també ells? L’arc de la cella em respon. Batmans, senyors dels anells, guerres de les galàxies, dragons balls. Perquè la novel·la històrica no ajuda. Els super herois sí. Cent vint minuts. I jo sempre amb Heidi i la Guerra Civil...

Fluixa. Masegue el cervell i sospire. Cercles al coll. Al meu cap creix ira, por, fàstic. Què trie? Tot. O escull la seua ment?. Ment on desitge desassossec, trastorn, apocament, dimonis. Ira, por, fàstic. Però no ho pateixen, això ho transmeten, infecten, però no ho pateixen, ho infonen, contaminen. Pensava que no però ho he descobert: existeixen, les males persones. Les de prop, les pitjors.

I què volen? La raó mai viu amb dimonis. Se la inventen. Se la creuen. Jo no dubte. No vull eixa raó. Tampoc m’apegue a la meua. Sols vull vore purpurina.

AMB ACCENT OBERT

2007-05-07T10:09:00.000+01:00

Allí vam estar el dissabte passat, grans, menuts i mitjans. Alternativa entusiasta, de sentiment i enteniment.

Els valencians d'ací, els d'allí, els de prop i els de lluny. Els d'arreu del món.

Els valencians sense trucs de màgia, perquè sabem que el país es construeix creient en ell.

Els valencians que no inverteixen en hipoteques mediambientals ni paelles electorals.

Els valencians del català, sense complexos ni invencions lingüístiques impossibles.

Els valencians del valencià, amb accent obert a l'a.

Assumiràs la veu d'un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre, poble,

I patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

A A

No t'han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó l'home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d'antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

se'n riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res si no s'és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Respira

2007-05-03T10:53:00.000+01:00

Perdre els papers

2007-05-01T10:18:00.000+01:00

Està molt bé això de perdre els papers, metafòricament, més que res perquè, quan els trobes, te n'adones de moltes coses: que no ha tingut sentit perdre'ls i que no ha servit per a res; o que ha sigut molt oportú, que de volta en quan està bé per soltar adrenalina i que més a menut hem de fer sentir que ja en tenim prou.

El pròxim dissabte no perdrem els papers, no, però cridarem ben fort que ja n'hi ha prou. Commemorarem, amb una maniFESTAció, el 300 aniversari d'una desfeta identitària, d'un punt de partida d'una cursa contra-rellotge per negar als valencians la nostra autenticitat. Però els qui creiem en el nostre país apostem, no per una crono, sinó per una carrera de fons, on la resistència i el sentit comú són cavalls guanyadors.

I parlant de perdre els papers, aquesta volta literalment, he trobat hui una llibreta on tenia, en un dels fulls del final, un escrit d'eixos que fas en un moment d'avorriment, concretament en una classe de doctorat del curs passat... Ara caldria dir algun tòpic, com per exemple "siempre pensando en lo mismo!!!".

Quan has de decidir...

2007-04-28T15:29:00.000+01:00

Sempre tenim alguna espineta clavada. Pel que siga! Quan creus que tot ho tens més o menys resolt sorgeix qualsevol cosa que has de, per descomptat, fer-li front. Decidir, equivocar-te, encertar, patir, sospirar d'alleugeriment... mai saps com eixirà la comesa. No és que enyore la monotonia, no l'he volguda mai!, però sí que em costa molt canviar la marxa d'una situació que considere afortunada. Carles sap el que dic.

A CARA O CREU (Lluís Llach)

Vols la vida i l'has jugada

vols somriure i tens un plor

vols l'amor d'una vegada

quan estimes de debò.

Però ja saps que cada dia

té el seu temps de llum i dol

n'has de prendre el que en venia

has de rebre pluja i sol.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida a cara o creu.

De les runes d'una guerra

moltes pedres trobaràs

sota el sol sobre la terra

no són res, són un mal pas.

Però les prens una per una

i amb la teva voluntat

pots alçar sobre la runa

una nova gran ciutat.

Voler callar i passar de llarg

saber empassar-se un gust amarg

o cridar fort per tot arreu

viure la vida a cara o creu.

Parada obligatòria

2007-04-20T07:46:00.000+01:00

Hui me'n torne a Banyeres perquè esta nit ja comença la Vespra de la Vespra. Així, demà serà, òbviament, la Vespra i el diumenge el Dia de l'Entrada, i el dilluns el Dia de Sant Jordi, i el dimarts el Dia de Moros i Cristians, i el dimecres el Dia del Sant Crist...

En la foto estic amb mon pare. Ai! Tots els anys les mateixes Festes de Moros i Cristians; i tots els anys la mateixa il·lusió per elles.

Molí Pont

2007-04-18T18:45:00.000+01:00

Porte desapareguda quasi un mes i puc dir-vos, sense titubejar, on he estat ficada tots aquests dies: al Molí Pont.

Sí, sí, al Molí Pont. Hi haurà qui sabrà sobre què parle, però, als qui esteu ara mateix arquejant les celles, vos diré que es tracta d’un molí paperer construït a finals del segle XIX, a la vora del riu Vinalopó quan passa pel meu poble. Forma part de tot un conjunt de molins paperers (ara abandonats i ruïnosos, excepte dos d’ells), testimonis monumentals de la industrialització a Banyeres, d’un passat fabril que ajuda a entendre la idiosincràsia d’aquest enclavament de la Serra Mariola. És una zona fantàstica, de veritat, i molt digna de lluir i donar a conèixer.

Doncs bé, no és que haja estat literalment ficada dins del Molí Pont, però sí que ho he estat dins l’ordinador fent un treball sobre ell (per a una assignatura, Gestió i Tutela del Patrimoni Històric), perquè està planificat traslladar allí el Museu Valencià del Paper.

He gaudit moltíssim fent-lo i encara he de retocar-lo quan el professor em faça les correccions, així que, quan el tinga millor enllestit, faré algun article-resum per contar-vos més cosetes.

De moment pose ací unes fotos per anar situant-vos.

FALLES: convivència i civisme

2007-03-26T11:30:00.000+01:00

La falla del meu carrer...

Muntatge de la falla. Vista des del meu balcó. Estava per estirar la mà i ajudar-los...

Molt bonica però quasi em tapa la porta de casa…

I per fi, després de dies de soroll de petardos i música a TOTES LES HORES! ve la cremada… La de la foto és la falla infantil; la gran, ja ho sabeu, està encara més a prop de ma casa…

I tan a prop de ma casa!!!!!

Mireu com ha quedat la façana i el meu balcó en concret. Mireu la diferència de color

I el pobre taronger... sense paraules...

Per descomptat la Falla del meu carrer no es fa càrrec i ja pots anar a demanar responsabilitats a qui vulgues que, a València, els fallers són INTOCABLES!!!

Plats en compte d'ulls

2007-03-17T19:17:00.000+01:00

Totes les coses tenen els seus TÒPICS. I ja sabem que els tòpics tenen part d’exageració però també tenen un poc d’aproximació. Hui, per això d’estar des de les set del matí a la Plaça de la Reina de València (amb el treball de l’EMT), he pogut constatar (sense pretendre que les meues observacions es consideren científiques) que hi ha almenys un tòpic que no respon a la realitat i dos que sí . I no vaig a parlar-vos dels tòpics fallers.

El primer, aquell que hui he hagut de desestimar, és que els homes amb pipa són intel·lectuals. No és veritat. Cap a les 8’15, quan al carrer sols hi havia brutícia, joves intentant tornar a casa i jo amb el meu uniforme roig a la parada dels autobusos, ha aparegut un home fumant pipa, molt ben vestit (vull dir, vestit en pla clàssic), seriós, que s’ha posat a escodrinyar els cartells de la parada amb semblança interessant. Jo, contenta de fer un poquetet de feina, m’he acostat amablement i li he dit: “Perdone, senyor, bon dia. La parada està suprimida”. Però, abans que em deixara continuar per explicar-li on podia dirigir-se, aquest fals Sherlock Holmes, ha fet un pas enrere, m’ha mirat amb cara d’indignació i m’ha dit amb menyspreu: “¿Por qué me hablas así? ¡Yo te estoy hablando en castellano!”. Els tres segons que he tardat en reaccionar mentre he fet un grandíssim esforç per situar-me (“però si he iniciat jo la conversa”, “però si sols li he dit bon dia”, “però si jo he sigut amable”...), segur que estava fent uns ulls més grans que els d’Eva Hache. El que jo diga, que eixe sols tenia l’aparença de persona educada i culta, perquè mira que s’ha de ser ximple, insensat i ignorant per tindre eixa reacció.

Entrem en els tòpics que hui sí que s’han acomplit.

El segon: els japonesos i japoneses fan 30 fotos per minut. A les 8’35, quan el carrer estava igual que abans però sense aquell mal educat, ha aplegat un autobús del qual han abaixat espantats tot un grup de japonesos. Jo em pensava que s’havia punxat foc a l’autocar, però quan els he vist disparant fotos al Micalet al temps que corrien, he comprés que qualsevol imitació del típic turista del Japó es queda ben curta.

El tercer: la vida dels artistes és molt dura. Ja eren les 12, més o menys, quan han aparegut un xic i una xica que ja havia vist ahir. Ell és argentí i malabarista, i ella és de Bilbao i ballarina. Portaven dos anys treballant al Japó, però ara estan per ací “fent carrer” per continuar guanyant-se la vida. Això ell, perquè ella no pot posar-se a ballar en un raconent de vorera. Són artistes de veritat, preparats, amb material, bons gestos, trucs... saben atraure la gent i això es nota. Ningú que no estime eixa professió es recorre el món de plaça en plaça per recollir unes monedes, esperant, òbviament oportunitats, poques i difícils, per treballar en altres condicions millors. Fan riure els menuts, i els grans, donen vida a la ciutat, color als carrers. Però a València, ciutat de les Arts, de la Música i del Color, ser artista pobre està prohibit. Mireu les fotos.

Sobreviure a les Falles

2007-03-15T19:00:00.000+01:00

Ací a València ja no hi ha marxa enrere. Les falles ja estan per tots els cantons, el soroll dels masclets, l'olor a bunyols fregits, la música, la gent per tot arreu... És el que tenen les festes de qualsevol lloc, que t'invadix una sensació d'alegria, de ser dies especials, d'eixir al carrer, vore coses i fer-te una cervesa, estar amb els amics, eixir per la nit a qualsevol dels concerts que fan...

Sí, això seria el més normal que hauria de fer jo perquè estic hui, a dia 15 de març, a la ciutat de València. I hi estaré també el 16, 17, 18, 19... Però, no serà així.

Em quede perquè he trobat un treballet de quatre dies a la plaça de la Reina, al cor de la festa. Ja vos contaré perquè estic segura que estar huit hores al mig de TOT em donarà una visió prou curiosa i significativa de les festes falleres.

A més, dic que no serà així, que no gaudiré tant de l'ambient de festa, perquè l'horari de treball és de les 7 del matí fins les 3 de la vesprada, amb la qual cosa no crec que puga compaginar les matinades amb moltes altres activitats.

Però, el que més farà que tot açò siga diferent és tindre a Carles lluny, a Lille, al nord de França. Ha anat per vore uns amics que estan estudiant allí. Les matinades, el treball... ho portaria millor si poguera pensar "mal de dos, consuelo de...". Ja sabeu, som un pac.

Hui, hui, hui, els de Banyeres, els de Banyeres!

2007-03-03T13:01:00.000+01:00

Quan he acabat de fer l'últim escrit al meu bloc he punxat en l'enllaç que tinc al Bloc de Carles. He pensat: "vaig a vore què ha escrit este últimament", perquè feia ja uns dies que no hi entrava i no sabia per on respirava. a

I és que no podem ser més iguals. El seu últim escrit, "Alacant -per interior-", bé podria titular-se "La tranquil·litat de poder tornar", com el meu últim escrit, el que està baix d'aquest. Hem coincidit, sense saber-ho, en temps i tema als nostres blocs. a

M'encanta.

La tranquil·litat de poder tornar

2007-03-03T10:38:00.000+01:00

Quan em quede els caps de setmana a València, per estudiar un poc més, és quan més me'n recorde de Banyeres. Sembla que el meu cap ja s'ha acostumat a pensar que, de dilluns a divendres, ha d'estar a València (o on siga), estudiant i desconnectat del poble. I també s'ha acostumat el meu cos, entre setmana, a respirar la contaminació de la ciutat, patir els sorolls de cotxes, obres, gent..., a no passejar per la serra, a estar amb poca gent coneguda. No sols m'he acostumat a d'això, sinó que també m'agrada i em dona certa autonomia i llibertat. Viure soles a una ciutat també té això de bo.

Però sembla també que ni el meu cap ni el meu cos s'acaben d'acostumar a fer tot això els caps de setmana. Supose que per dues raons. Perquè després de cinc dies de tancada a casa estudiant i eixint tan sols a classe i a comprar es necessita un canvi d'aires, per molt que m'agrade la independència i anonimat que em dóna la ciutat. I també perquè tinc la sort de poder dir que no hi ha res com tornar a casa uns dies i vore els teus pares, les teues germanes, la teua famíla. No hi ha res com dormir sense soroll, passejar per la serra, obrir la nevera i que hi haja de tot, fer una cerveseta amb l'amiga que no veus de fa temps, aprofitar per apanyar alguna cosa de casa, jugar amb Lluca (la gosseta), eixir per la nit i xarrar i xarrar amb gent que coneixes... El que em fa tindre ganes de tornar a Banyeres de volta en quan és allò més senzill: l'aire i la meua gent.

Com en tot, volem allò que sols podem tindre de volta en quan. Valorem allò que gaudim amb comptagotes. Però quina sort que tinc de poder vindre a València per llaurar-me la vida i de poder tornar a Banyeres per penjar-me al coll dels meus pares i inflar-los a besades!!!

Popurri de països

2007-02-26T19:58:00.000+01:00

Estic un poc al·lusinada. Carles em va posar fa uns dies un comptador al blog. Jo podia imaginar-me que les meues amigues i amics (com els ho envie per correu i, a més, després els ho pregunte després) entrarien i pegarien una volteta. També podia imaginar-me que, per equivocació o per casualitat, entrara gent de qualsevol lloc. Però, a part de sorpresa pel nombre de visites, pel que estic més sorpresa és per una de les estadístiques que m'ha proporcionat el comptador de visites.

VISITES PER PAÏSOS (entrades des de diferents ordinadors) Spain 64 (77.11%) United States 4 (4.82%) China 4 (4.82%) Unknown 2 (2.41%) Singapore 2 (2.41%) Portugal 2 (2.41%) Italy 1 (1.20%) Kuwait 1 (1.20%) United Kingdom 1 (1.20%) Germany 1 (1.20%) Philippines 1 (1.20%)

Em fa molta gràcia pensar que algú de Kuwait o Singapore entre al meu blog. I de Philippines o de Xina? És ben curiós i requerix una grata expansió de ment açò del fenomen internet.

Super Evi

2007-02-26T19:27:00.000+01:00

No sé molt bé quina seria la definició de "persona valenta". Supose que això depén de les situacions, de les dificultats a superar, de la manera de superar-les... No sé... Jo és que hui he tornat a pensar que la meua germana Eva és molt valenta. De veritat. És forta. I és curiós com Eva ha sigut sempre, de les tres germanes, aquella que ha aparentat més feblesa.

Ha tingut i té malalties ben estranyes. Però es queixa menys que jo d'un constipat i les va superant amb molta paciència. No ha tingut massa sort ni amb les amiguetes del cole, ni amb les amiguetes "de passejar", ni amb les amiguetes de la filà. Però es recupera de cada passada pijotera i infantil que li fan i, a més, que li demanen el que siga, que Eva no fallarà. S'ha tret una carrera universitària i un màster quan ella no volia ni fer el batxiller. I ho ha fet superant la gran fòbia que té als exàmens (que li han fet tindre insomni, mal d'esquena, d’estómac, reaccions en la pell...).

Hui se n'ha pujat cap a França. A canviar de treball, de casa, de poble... Se n'ha pujat amb el cotxe (són unes nou hores de viatge) amb Xamba (la nova gosseta), Cuiqui (l'esquirol), la super compra de menjar que li ha fet ma mare, les maletes, els trastos per a la casa... I amb tristor i nervis. I és que ja no ha pogut aguantar més. Per aguantar s'havia passat el cap de setmana amb mal de panxa i febre, de nerviosa. I hui ja ha deixat vore que, encara que no es queixe de res, viure soles a un altre país, a un poble menut en mig de no res, on no parlen la seua llengua, on la vida social no hi existeix a partir de les sis de la vesprada, on sols es relaciona amb pacients malalts i metges, és per deixar caure unes llàgrimes.

Però nosaltres ens quedem tranquils. Sabem que Eva, en contra del que aparenta i puga pensar molta gent, és valenta i forta. Sap el que vol. Sap guanyar-se la gent, i la vida. I, a més, ara ja no estarà tant a soles. Té a Cuiqui i a Xamba. I a nosaltres al telèfon mòbil.

La màquina del temps

2007-02-23T12:30:00.000+01:00

De sobte estic en l’Edat Mitjana. Els plebeus paguem temorosos el delme a l’Església, una desena part de la nostra collita. No ens atrevim a negar-nos per por d’anar a l’infern, perquè, en el fons, encara creiem que el cel i l’infern estan on diu l’Església Catòlica. Si no és així, per què ho fem?

De sobte caic que l’Església viatja des del segle XXI a l’Edat Mitjana amb una combinació de tren d’alta velocitat i tren de rodalies: ràpid i massa a menut. Viatja per damunt dels rails de la història, ignorant, amunt i avall, les millores democràtiques que la gent del poble, i no ells, han aconseguit fer en aquesta xarxa de transport de vivències.

I en aquests viatges sempre cap enrere que fa l’Església, busque i no trobe, un dia com hui, una cancel·lació dels trajectes d’aquests trens per part de l’estat, el govern, els plebeus, el poder al cap i a la fi. Però, si eixos trajectes no es poden cancel·lar, si no podem evitar que l’Església anime els seus fidels a visitar i participar de creences més antigues que l’impremta, doncs, estaria bé que, almenys, el nostre sistema democràtic posara un transport alternatiu per als no catòlics o, si més no, estacions d’obligada parada a les medievalades eclesiàstiques.

M’explique: “El Constitucional avala el despido de docentes de religión por su vida privada” (El País, 23-02-07). Tot açò a partir de l’acomiadament d’una professora per viure amb la seua parella sense estar casada.

Sé que no tinc per què entendre ni compartir la normativa privada de cada empresa o associació en particular, que cadascuna posa els seus requisits per entrar-hi a treballar. Però el Tribunal ha considerat que les característiques del lloc de treball de professora de religió catòlica no poden ser les d’una “empresa a l’ús”, que aquests docents deuen destacar “pel testimoni d’una vida cristiana” i que l’elecció ha d’efectuar-se entre els declarats “idonis” per l’Església.

Però, en aquest punt, hauríem de recordar dues coses, per evitar ser atropellats pel tren dirección medievo sense saber què passa.

En primer lloc, on ha quedat el gran paraigües de la Constitució Espanyola amb el que tant s’omplin ara la boca alguns? Per què el Concordat entre el Govern Espanyol i el Vaticà es passa per la banda el forro alguns principis bàsics de la Constitució, com el de la no discriminació de les persones per sexe, ideologia, creences, vida privada...? Com és possible que hi existisca hui en dia un acord així, al marge de la legalitat? Per què hem d’ajustar estatuts autonòmics i concursos de Miss Cantàbria a la Constitució i no la relació Església – Estat?

I, en segon lloc, i no menys greu. Per què em de pagar entre tots i totes uns llocs de treballs, els de professors/es de religió, que depenen, pel que hem vist, exclusivament d’una entitat no pública? Com és possible que l’estat tolere, per una banda, que una institució religiosa no acomplisca certs punts constitucionals i, damunt, pague amb els diners de tots eixos actes que estan al marge de la Carta Magna?

Ah! Ja ho sé!!! És que, de sobte estic en l’Edat Mitjana!

Afortunada en l'amor

2007-02-20T12:08:00.000+01:00

No sé si és veritat o no. Els rumors sempre són rumors, però ja se sap... cuando el río suena... a

Porte mesos estudiant oposicions, però centrant-me, sobretot, en la part pràctica, en els exercicis de geografia, història i història de l'art. El 90% del meu temps ha estat invertit en això. Em veia una enorme barrera en ells, però a poc a poc he anat organitzant-me, recopilant material, estructurant-me les idees, practicant moltíssim... a

I ara se sent dir que van a canviar el tipus d'oposició i que eixa part, la pràctica, van a llevar-la. Vaja! ja sé que el saber no ocupa lloc, però temps n'ocupa a cabassades i d'això, de temps, no és que estiga precisament sobrada a quatre mesos de les oposicions... a

I quina mala sort laboral que tinc, jolines!

Eva i Elena

2007-02-19T20:08:00.000+01:00

Què quasi se m'oblida!!

Hui és l'aniversari de la meua cosina Elena. Ja fa dos anys que no para de fer-nos somriure, riure i baquejar-nos de riure. a

I la meua germana Eva està aquesta setmana a casa, a Banyeres, perquè té vacacions, ja que ha deixat el treball que tenia a un hospital a França per començar un altre treball, també de fisioterapeuta i també a França, en un clínica, a prop de Beziers. a

Ací a la foto les teniu a les dues, al bateig de la pitusa i en la nit de Reis de l'any passat. Què boniques!

Cotorra i ministra

2007-02-19T19:21:00.000+01:00

Fa més d'un mes de l'última volta que vaig escriure ací al blog. I moltes són les raons: em passe el dia davant l'ordinador redactant comentaris d'història, geografia i història de l'art (de les meues oposicions), llegint temes, apunts i llibres (de les meues oposicions), ordenant carpetes, fotos i gràfics (de les meues oposicions)...

I clar, què és el que més m'apetix quan descanse de les meues oposicions? Què és el que faig? Doncs xarrar, xarrar i xarrar. Però, encara que considere els xats i fòrums d'Internet una bona manera de conversar, el que jo necessite és escoltar veus, que m'escolten, en persona, per telèfon.

Qui principalment "paga el pato" és Carles, al qual li conte el que siga: des que se m'han acabat els fulls per imprimir, fins la quantitat de voltes que en la història de l'art s'han representat Les Tres Gràcies. I sempre, sempre, les últimes notícies de l'actualitat política i social (que açò d'estar tot el dia connectada a internet fa que em done la sensació de viure-ho tot en directe). Li faig de periodista particular.

Però els següents en aguantar totes les meues teories (que tant de temps a soles i estudiant se m'acudixen) són ma mare i mon pare. Pobrets! L'altre dia ens vam riure de bona gana recordant un dinar que em vaig passar tota l'estona explicant les dificultats de l'arqueologia submarina i l'apassionant cas del vaixell fenici de Mazarrón. Mare meua! Als meus pares els van entrar unes sospitoses ganes d'arreplegar la taula i escurar... jeje!

Encara que també crec que estan prou acostumats i que haurien de donar-los també alguna espècie de títol acadèmic, ja que sóc especialista en fer classes magistrals en qualsevol moment, però especialment a l'hora de dinar. Des que recorde, no sé, des de l'institut i, sobretot, durant la carrera de Publicitat i ara amb Humanitats i les oposicions, he contat tota entusiasmada les coses que he anat descobrint a classe o als llibres, teories i històries, meravellant-me o indignant-me.

I quan pense que, en compte de ser tan cotorra i, com em diuen a casa, ser tan ministra, podria escriure ací, al blog, i desofegar-me (per no saturar tant Carles i els meus pares), dubte de la importància de tot allò que m'acabava de fascinar, perquè tinc la sensació que ací, al buit d'Internet, la gent sap molt. No sé, sempre pense que encara no sé prou d'un tema per parlar-ne d'ell.

Qui em conega pensarà: "ara va i tens vergonya!". No, no és això. Encara que mai és tard per estrenar-la. ;-)

Informe de Vida Laboral

2007-01-11T23:53:00.000+01:00

Ja vaig tenint una edat en la qual és molt normal que ens passen dues coses: que puguem contar anècdotes a l’estil “quan jo era xicoteta...” o “jo me’n recorde que...”, i que la major part del temps estiguem pensant en el treball (aquell que tenim, aquell que no tenim o aquell que ens agradaria tindre).

La primera de les coses, la de recordar historietes, jo la porte la mar de bé. Que anem a fer-li si tinc bona memòria. Mariola sempre al·lucina dels detalls que li trac als records i ma mare es posa nervioseta perquè li retrac tots els càstigs que m’han posat per ser tan... mala xiqueta?. El cas és que ja vaig tenint eixa sensació que allò que he anat vivint m’ha aportat coses bones i coses no tan bones, les quals, totes elles, les puc aprofitar per rectificar o potenciar. Percep que ara comence a captar la teoria que evoquen algunes frases cèlebres com Qui aprén i aprén i no practica el que aprén, és com qui llaura i llaura i mai sembra de Plató.

I la segona de les coses, pensar constantment en el treball, per a mi és complicada. És veritat que tots, tots, tots els dies pense en això: serà hui el dia? Em cridaran d’algun lloc? Coneixeré algú que puga tirar-me una maneta? Envie més currículums? Estudie més hores? Més coses? Més? Però no és una qüestió de quantitat. Ni tan sols de qualitat. Ja sabeu que és una qüestió de cafés: de fer-te un café amb la persona adequada (però també en el dia i en el moment just).

Així, el que més mal porte d’aquesta “espera” laboral, encara que ja sé que no hauria de fer-ne cas, són els comentaris del tipus “no associe jo Ana Pascual a treballar” (que m’ho han dit a la cara, ojo!). Per això vaig a aprofitar aquest espai per posar alguns punts sobre algunes is i coordinaré, així, les dues coses que hem comentat: fer memòria i el treball.

Per si algú es pensa que sols m’he dedicat en la vida a nimietats com traure Matrícula d’Honor a l’institut, traure’m una carrera universitària, començar-ne una altra, traure els cursos de doctorat i un fum de cursos més, estudiar oposicions i aquestes coses sense importància, ací va el resum de la meua Vida Laboral, ben variadet i ben graciós:

- fer fitxes (així anomenaven el meu primer treball. Quin riure recordar-ho! Escriviem, Eva i jo, a màquina –sense saber- els noms dels treballadors del taller en unes fitxes on després crec que posaven les hores que feien. No recorde quina edat tenia però erem menudetes).

- fer botons (açò em va ocupar més d’un estiu, des dels 12 anys fins els 15-16, més d’una estona que m’haguera agradat fer una altra cosa i, per això, més d'un cabreig amb ma mare),

- pelar els papers dels bordats dels jerseis i jaquetes (ma mare bordava sobre uns dibuixos en paper que havíem de llevar després. Era mooolt avorrit!),

- donar natació (d’açò no cobrava però com em vaig pegar cinc estius tots els matins ajudant a Amparo amb els xiquets a la piscina i, per això, ho nomene),

- plegar i embossar tovalloles (quan ja em vaig fer més majoreta, a partir dels 15 anys més o menys, vaig anar uns quatre estius a la fàbrica de mon tio Fernando a traure’m un extra),

- repassar jerseis i jaquetes per si tenen alguna tara (un estiu, quan ja no donava natació, vaig compaginar la fàbrica de mon tio Fernando pels matins amb la de mon tio Antonio per les vesprades),

- plegar, etiquetar i embossar calcetins (un altre estiu, quan ja no anava a plegar tovalloles, vaig estar baixant a Beneixama tots els dies a fer aquest treball a una fàbrica),

- Deformac (l’estiu abans de l’últim curs de la carrera vaig començar a anar a treballar allà. Després, durant eixe últim curs, anava els dijous i divendres. Quan vaig acabar eixos estudis he estat treballant allí tots els estius),

- Caixa Ontinyent (ací vaig estar quatre mesos fent les pràctiques de la carrera, al Departament de Màqueting),

- Mundomar (Tere i jo vam treballar dos dies de monitores de grups escolars a aquest parc temàtic de Benidorm),

- Arcansal (quan vaig acabar la carrera de Publicitat, vaig estar eixe estiu combinant el treball de Deformac amb el de l’Escola Esportiva d’Estiu de Banyeres),

- dependenta a una tenda de gèneres de punt (quasi tots els dissabtes pel matí –vaig faltar ben pocs- fins que vaig acabar Publicitat i RRPP vaig estar despatxant gent a la tenda de la fàbrica de mon tio Antonio),

- Civa Comunicación (açò va ser una xicoteta incursió en el món de les hostesses. Un dia vestida d’hostessa de Puritos Reig i prou),

- Professora de classes de repàs (no vaig a especificar massa, però he donat d’anglés, valencià, història, etc., en estiu i durant el curs, cobrant i sense cobrar, a gent coneguda i a gent desconeguda. M’encanta),

- Casal de la Joventut (ací vaig presentar varios projectes de cursos, aprovant-me'n un i, per això, em vaig passar uns mesos preparant-lo. Uns dies abans del començament em digueren que no anava a fer-se),

- TRP (després de la carrera, va vindre la meua primera agència de publicitat. Molta il·lusió. I molta decepció),

- Parés Consulting (després de la gran decepció de TRP, la gran estafa: els vaig fer una feina i a l’hora d’avançar o cobrar no m’agafaven el telèfon),

- Unió de Periodistes Valencians (després de la gran estafa de Parés Consulting, el gran avorriment. Hores tirades a la brossa i mesos d’esforç a un cul-de-sac),

- Inédita (després del gran avorriment de la Unió, la incomprensió total. Una altra agència més de publicitat que em contractava i m’ignorava sistemàticament),

- Fundació Ribera (i després de la incomprensió total d'Inédita, la gran esperança. Donar classe, l’any passat, a un cole de veritat em va donar forces per reconduir la meua vida i decidir-me per preparar oposicions per a l’ensenyament, perquè vaig gaudir com una xiqueta la nit de Reis i em vaig adonar que no se’m dóna malament),

- EMT (però reconduir la meua vida no és tan fàcil i estudiar una altra carrera a l’hora que prepare oposicions no aporta ni un euro a la meua butxaca, així que qualsevol treballet – aquest l’explique a A Rússia- combinable amb els meus nous estudis és benvingut).

Perquè no se m’han caigut mai els anells a l’hora de treballar on siga, ni espere que se’m caiguen mai.

Ni llops ni esperits

2007-01-04T09:30:00.000+01:00

Sabia jo que les festes de Nadal em donarien peu a moltes reflexions. El cas és que estic tan saturada d’eixes reflexions que posar-les per escrit és ja quasi un martiri. Així que res, vaig a escriure el que em vinga ara mateix al cap i la resta d’històries me les deixaré bambant pel cap fins que que passen al subconscient i, més tard, espere, a l’oblit.

Ara tinc al cap a Teresa (la d’Ovidi Montllor). Ella ens va dir d’on veníem i que els Reis de l’Orient no existien. Ni llops ni esperits.

Quan descobreixes això moltes coses acaben i, aleshores, comença, en cada persona, una evolució d’interpretació dels Nadals tan personal com inevitablement lligada a les vivències i persones que ens envolten. Així que, parant-me un moment a pensar, jo del Nadal llevaria (o canviaria) moltes coses:

- les misses, els ciris i els Jesusets (total Jesús va nàixer en abril),

- els dinars de família (sobra menjar i falta conversa o, el que és pitjor, sobra menjar i sobra conversa!),

- les nadalenques pel carrer (més que res pels veïns que tenen penjat a la finestra de sa casa l’altaveu),

- les aglomeracions als comerços (se’ns acaba el món comprant, però els deutes se’ns fan tan grans com l’univers),

- la pregunta què fas en Cap d’Any? (i quina mania en fer alguna cosa suuper especial!),

- els anuncis de colònies i joguets (els primers no saps ni el que diuen –es pensen que tot el món sap francés- i els segons atordixen els xiquets amb tanta cursileria –generalment destinada a les xiques- o amb tanta exhibició de força –generalment destinada als xics- que se’n passen un poc),

- la programació de televisió (gales i més gales a l’estil “Noche de Fiesta”) i les estrenes de cinema (terceres, quartes i quintes parts de les pel·lícules de tota la vida o aquelles que van tindre èxit no sé quin any),

- la publisolidaritat (jugadors de futbol entregant joguets a un hospital o maratons solidaris dels famosos a les televisions),

- els boicots als productes X (encara que aquest any no sé que els ha passat als polítics-apocalíptics que no ens han organitzat cap complot visible per acabar amb alguna super amenaça de la unitat d’Espanya –i quina mania amb unir i més unir, si els primers que van sempre per lliure i a part de la resta són ells... en fin...-),

- les felicitacions i besades inacabables de Bon Nadal i Feliç Any Nou (encara que, ben pensat, venen prou bé per trencar el gel),

- i algun que altre etcètera.

I què no llevaria mai? La cara dels xiquets i les xiquetes la Nit de Reis. Tinc unes ganes de vore a les meues cosinetes eixe dia (Jordi encara és massa xicotet), que tan de bo tarden en conèixer les paraules de Teresa. Tots els protocols anteriors els aguante sols per vore la cara dels més menuts quan comencen a intuir que s’acosten els Macs d’Orient.

I clar que podria traure-li suc crític a la cavalcada, la destapada de regals i, sobre tot, als previs de la Nit de Reis, però si tens nebots, nebodes, cosins o cosines xicotetes o algun menut a prop eixa nit, relaxes la teua mala llet nadalenca i gaudeixes mirant-los, enyorant eixa innòcencia que fa que aquestes personetes no tinguen més preocupacions que la d’esbrinar per on han entrat els patges i com és possible que siguen tan genials Melcior, Gaspar i Baltasar.

Eixa il•lusió, emoció, alegria i pau que els xiquets i xiquetes senten en eixos moments haurien de ser Patrimoni de la Humanitat. Tots els xiquets del món haurien de tindre el dret a sentir-se d’aquesta manera alguna volta en la seua infantesa. Llàstima que no siga així. No ens oblidem tampoc d’això, per favor.

A Rússia

2006-12-22T21:05:00.000+01:00

Ahir em van bonegar per dir “aigua”. Sí, per dir AIGUA. Un home major, a la parada d’autobús, em va fer vocalitzar A-U-I-A, i no A-I-G-U-A. La paciència que estic desenvolupant en aquest treballet puntual de Nadal (que ara vos explicaré) no aplega per al cupó de persones que són ignorats a força d’obstinar-se a ser-ho.

Perquè no caldria apel·lar als Drets Universals Lingüístics ni al Tribunal Superior de Justícia (que em donarien la raó), sinó simplement al trellat i sentit comú per explicar-li a aquest pobre home que tot allò que no és valencià apitxat no té per què ser una conspiració invasora dels catalans que pretén furtar-li el Micalet, l’Albufera i el nou Mestalla.

A banda d’estes pobres persones (per a les quals, ja dic, tinc més limitada la meua paciència), el treball que hem aconseguit Carles i jo per a aquestes festes és ben curiós i necessita d’una grandíssima capacitat d’assossec i assimilació de clixés i tòpics.

Estem a la parada d’autobús del Mercat Central de València i la nostra tasca consisteix bàsicament a ajudar les persones a pujar el carro i les bosses de la compra. És una parada on el 90% dels usuaris són persones majors, acostumades a comprar al mercat, que coneixen les línies perfectament i que, possiblement, no tinguen que acomplir cap horari massa estricte.

Per tant, nosaltres ens preguntem:

- Per què les iaies (ho dic en femení perquè les dones són les grans esteles d’aquesta pel·lícula a mig camí entre la ciència ficció i el terror) són capaces d’arriscar la seua pròpia integritat física per tal d’aconseguir pujar les primeres a l’autobús?

- Per què les iaies tenen la certesa que el conductor les ha vist quan creuen el carrer temeràriament per davant l’autocar?

- Per què malparlen en veu super alta a persones imaginàries quan volen criticar a una persona que se’ls ha posat davant perquè no hi ha més lloc a la parada?

Tinc tants per quès que podrien portar-me a fer una investigació sociològica sobre les REACCIONS que tenen les persones majors quan entren en contacte momentàniament amb persones que no coneixen. Per a eixa investigació seria important remarcar tres conceptes imprescindibles que acabe de citar:

1.- el factor “persones majors”: exploten el fet que han viscut molt, que estan operades d’un muntó de llocs i que se’ls deu respecte absolut sols pels anys que tenen

2.- el factor “momentanietat”: saben que la situació, siga de crisi o de compenetració, sols durarà fins que vinga el seu autobús

3.- i el factor “persones desconegudes”: poden dir el que es rote perquè, al tractar-se d’una ciutat, segurament no tornaran a vore aquella persona amb qui estableixen eixa mini relació.

Així els iaios i les iaies es permeten dir i fer coses com:

- espentar una dona, que caiga en planxa a la pujada del bus, posar-se a cridar i fer ben poc per alçar-la (molt àgils no és que estiguen) i, damunt, impedir-te el pas per passar a ajudar-la per si de cas vols colar-te (malgrat que anem identificats amb armilles roges de la EMT).

- encetar acalorades discussions sobre la mala pinta que tenen els xics que porten camises de color rosa, perquè estant el blau, claret o fosc, no té raó de ser que vagen així pel carrer. I assegurar, en la mateixa conversa, que les dones baixetes no deurien de portar pantalons perquè no els queden bé.

- demanar la parada de l’autobús alçant en horitzontal el garrot a l’altura del cristall de conductor.

- queixar-se que Canal 9 no fa prous partits del València C.F.

- contar que últimament estan furtant moltes carteres i bosses, desencandenant-se, irremediablement, un seguit de testimonis diversos sobre robatoris que els han passat als seus nets, cunyats o germanes del gendre de la seua veïna. Sempre afegint, per descomptat, que saben amb certesa que el lladre era un equatorià, peruà, congoleny, marroquí, paquistaní o lituanés.

- queixar-se del fred i assegurar que València sembla Rússia.

- ignorar-te quan advertixes que l’autocar pararà just on està la marquesina i arrancar a córrer per exigir al xofer que els òbriga abans que ningú la porta.

- discutir sobre qui està més fotut o fotuda de salut i, per tant, té més dret a seure en el banquet de la parada.

- Etc. Etc. Etc.

Així, quan esclata un conversa incòmoda hauríem de fer el que ens ha aconsellat hui un home: carregar a aquell iaio o iaia “agitador de masses” en el primer bus que vinguera, fóra o no fóra el seu.

Són cinc hores diàries molt peculiars, on també ens trobem, per descomptat, els típics iaios i iaies entranyables, que ens agraixen amablement el treball que fem, que ens somriuen quan ens veuen enmig d’eixes situacions i que ens conten alguna aventureta la mar de graciosa.

Aquest treball deuria valdre el doble al nostre currículum. Però, com, òbviament, no serà així, sols ens queda comprovar de primera mà els grans defectes que tenim les persones i riure’ns d’ells.

Més que música

2006-12-16T17:44:00.000+01:00

Feia tretze anys que havia tret a la llum les seues primeres cançons, decidit a lluitar amb la llança de la música contra un règim ofuscant i enfosquit, repressor i reprimit, empresonador i empresonat per una moral hipòcrita.

Quan jo vaig nàixer feia tretze anys que Lluís Llach havia decidit que jo havia de viure en un país més lliure, millor. Jo, ell i tots.

Al 1967, amb aquell primer disc, Llach s’endinsava en una revolta encetada anys enrere per molts altres com ell i es col·locava en primera línia de foc d’una tropa farcida de cantants, escriptors, actors i artistes en general, tots membres prioritaris de la llista del censor i amb les maletes a punt per al seu exili temporal.

Des de dalt de l’escenari clamava per una llibertat que la meua generació i les posteriors gaudim amb una normalitat a voltes desagraïda amb els qui, com Llach, la van somiar, inventar i rebuscar malgrat saber-se en perill. I és aquest esperit caçador d’utopies el que fa que Llach continue cantant per polir i enriquir la nostra democràcia.

Què podem dir d’ell que encara no s’haja dit? Porta quaranta anys passejant el seu piano i unes lletres on cadascú pot trobar allò que justament vol dir. Però els entesos ens asseguren que és la força musical de les seues composicions, eixa magnífica qualitat instrumental, les constants revisions dels arranjaments i les melodies (potser és el cantant que té més versions diferents de les seues pròpies cançons) i la cura meticulosa de les seues actuacions allò que fa que Llach continue tenint una innegable projecció pública una volta superada la Nova Cançó. Quan tants cantants d’aquella època, una volta encarrilada la transició i aconseguits uns mínims democràtics, anaven perdent audiència, Lluís ha continuat en la mateixa primera línia de foc que fins aleshores. Només cal seguir les propostes renovadores de la seua llarga discografia i l’èxit de públic d’allà on va per constatar que la seua música va més enllà de la significació històrica de la seua figura. Un èxit que també aconsegueix un reconeixement internacional: ha actuat per tot Europa i ha editat obres per mig món, des de Taiwan fins a França.

Discos (milers de discos venuts; centenars de cançons), singles, discografia conjunta, promocional, edicions especials, estrangeres, col·laboracions, recopilatoris, DVD. No saps per on començar si vols introduir-te en l’univers llachià. Per sort, la majoria de nosaltres l’hem tingut de banda sonora de molts moments de les nostres vides, a consciència o sense saber-ho; banda sonora de les lluites més individuals i més col·lectives, dels sentiments més íntims i més humans: Què feliç era mare, El bandoler, A cara o creu, Cal que neixin flors a cada instant, Que tinguem sort, Venim del nord, venim del sud, I amb el somriure, la revolta, Cant de l’enyor, Ítaca, L’estaca...

La immortal estaca. Conjugació d’aspiracions i reptes. Com conta Llach “els censors es van equivocar amb aquesta cançó. La van llegir, no van entendre res i la van deixar passar”. La sagacitat de Llach per jugar amb els mots i les imatges va burlar l’estricta censura franquista durant un any, però, aleshores, ja era massa tard. Tothom la cantava.

Així, inicialment, l’èxit de la cançó rau en la seua prohibició. Al final de cada recital el públic la reclamava, però com que Lluís no podia cantar-la, tocava els acords perquè l’audiència cantara. També es prohibiria eixa versió instrumental, creant-se una espècie de mite al voltant d’aquesta cançó.

I així, posteriorment, l’èxit de la cançó raurà en la senzillesa de la seua música unida a unes paraules que evoquen la solidaritat i l’instint d’alliberament, fent que L’estaca haja assolit la categoria d’himne a la Grècia dels coronels, sota la dictadura de Pinochet a Xile, a la Polònia d’abans i després del Sindicat Solidaritat i, fins i tot, a un país democràtic com Suècia.

L’evolució musical de Llach està lligada a l’evolució política, cultural i social del nostre país. Potser aquesta “militància”, que el simple fet d’emetre opinions comporta, l’ha enfrontat a moltes marginacions, superades sempre amb coherència estètica i civil. Però no sols parlem de la lluita antifranquista, ja que Llach sempre s’ha apuntat a les causes difícils, empatitzant amb les persones més necessitades o simplement marginades per qüestions socials o polítiques.

I cantar en català quan encara regia la brutal repressió franquista era complicar-se la vida. Però també era un acte més de coherència. Simplement això. En aquest sentit, Llach assumeix una mena de nacionalisme semblant al que entenia Joan Fuster: no té més conviccions que les imprescindibles i, si es declara nacionalista, és per pura necessitat, per força obligada. La consciència idiomàtica de Llach l’apropa, doncs, al nacionalisme fusterià: “A tot estirar –afirma Fuster- soc “nacionalista” en la mesura que m’obliguen a ser-ho, l’indispensable i prou. Perquè, ben mirat, ningú no és nacionalista sinó enfront d’un altre nacionalista, en bel·ligerància sorda o corrosiva, per evitar senzillament l’oprobi o la submissió”. Però, no obstant això, Llach assumeix també un altre cèlebre adagi del savi de Sueca: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.

Música. Més que música.

Pesem globalment, actuem localment

2006-12-15T14:01:00.000+01:00

Hi ha qui afirma que caminem cap a un món d’urbanització generalitzada. Tot serà un tot. I els dos fenòmens definidors de la nostra època que plantegen aquesta possible desaparició de les ciutats són la REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA i la GLOBALITZACIÓ de l’economia i la comunicació.

Però, davant aquest pensament, jo em quede amb aquells que plantegen la possibilitat, fins i tot la necessitat, de renovar el paper específic de les ciutats i dels pobles. Local i global han de ser complementaris. És la famosa frase de “pensa globalment, actua localment”. I la importància d’allò local com a centre de gestió d’allò global podem apreciar-la en molts àmbits.

Primerament, en la productivitat econòmica. El context territorial és decisiu en la generació de competitivitat de les unitats econòmiques en una economia globalitzada. Les empreses depenen en bona mesura del seu entorn operatiu, així que són els governs municipals o regionals qui juguen un paper vital. Això significa fer l’esforç per tenir una infraestructura tecnològica adequada, un sistema de comunicacions que connecte el territori als fluixos globals i recursos humans degudament formats capaços de produir i gestionar. Per tant, en la producció i gestió de l’hàbitat i dels equipaments col·lectius tenen una gran responsabilitat les iniciatives locals i regionals.

En segon lloc, cal assabentar-se del paper fonamental dels pobles en matèria d’integració socio-cultural. Ens trobem amb nombrosos territoris que han patit la marca de la colonització; amb estats nacionals considerats elements de cohesió e integració, però que s’han construït històricament sobre la repressió de cultures regionals o nacionals que encara constitueixen el principal referent d’identitat de la majoria de la població en determinats territoris; i ens trobem també amb el trasllat de població associat a la globalització (immigració) que ha generat àries urbanes multiculturals.

Ens dirigim incessants cap a societats cada volta més diverses, però, paradoxalment, en un món globalitzat amb hegemonia de valors universalites, és essencial el manteniment d’identitats culturals diferenciades a fi d’estimular el sentit de pertinença quotidiana a una societat concreta. Cal, front a aquest dilema, crear un sistema de comunicació adequat. Així, en la urgent i necessària tasca d’integració, els governs nacionals tenen més dificultats que els locals per mantindre el punt d’equilibri entre grups socials distints, per això, aquest és un dels camps on els municipis juguen, una volta més, un paper imprescindible.

En tercer lloc, al camp de la representació i gestió polítiques els governs locals adquireixen un paper revitalitzat en consonància amb la crisi estructural de competències i poder dels estats nacionals, que són massa xicotets per controlar i dirigir els fluixos globals de poder, riquesa i tecnologia; i massa grans per representar la pluralitat d’interessos socials i identitats culturals de la societat. Com a reacció, els estats han iniciat la construcció d’institucions polítiques o parapolítiques supranacionals, més operatives en l’àmbit global (la UE, el FMI, el Banc Mundial, la Otan, etc.).

Però, malgrat que els governs locals i regionals depenen administrativa i financerament dels estats nacionals i tenen encara menys poder i recursos que ells per poder controlar els agents econòmics i polítics globals, disposen de dues avantatges importants: per una banda, gaudeixen d’una major capacitat de representació i de legitimitat en relació amb els seus representats i, per una altra banda, disposen de molta més flexibilitat, adaptabilitat i capacitat de maniobra davant les necessitats de la població.

Per últim, hem d’actuar localment en matèria de mediambient. En els últims anys estem baten rècords d’emissions de gasos, calfament de l’aigua del mar, augment de catàstrofes naturals, cremada de boscos... però quan ens apleguen les dades del canvi climàtic sembla que la reacció natural de les persones siga pensar que, a títol individual, no podem fer massa per canviar aquesta dinàmica.

Doncs, des d’una adequada conscienciació i educació, amb programes a nivell local de cura de boscos, reciclatge, canvi de la cultura de l’aigua, estima del nostre entorn... i, sobretot, amb l’apel·lació a l’instint de preservar el que és més immediatament nostre, podem guanyar tots.

Quan parlem de globalització pareix que siga o una bendició o una maldició inevitable de la nostra època, però siguem pràctics i realistes: la millor manera de viure, i sobreviure, en aquest nou sistema d’organització mundial és començant fent-ho bé des del nostre propi poble, sense caure, òbviament, en un particularisme mal entés i que puga generar una competició excessiva i destructiva entre distintes localitats i regions, sinó esforçant-nos per que ciutats i regions puguen construir xarxes cooperatives i solidàries, als camps que he nomenat abans (economia, cultura, política i mediambient) o en qualsevol aspecte de les nostres vides.

Si jo ja ho sabia

2006-12-15T13:27:00.000+01:00

Fa just una setmana estava de paella amb amigues i amics al maset dels Marrocs. Jo tenia pensat escriure sobre eixe dia. Tenia pensat escriure-ho quasi al dia següent. Tenia pensat escriure sobre la il·lusió de preparar un dia així: excursió, cerveseta mentre es fa la paella, sobretaula de xarrades amb uns i altres, bromes, secrets imprescindibles que contar. Però he hagut d’esperar una setmana per no escriure en calent tot allò que, ara en gelat, continue pensant.

Sense premeditar-ho vam concórrer allí gent de tota mare i, encara que a mi allò em preocupava perquè dificultava l’organització del lloc, la compra, preparació i feta de les paelles (al final Pepa i Paco es van atrevir amb dos –mil gràcies-), ho vaig voler enfocar com un dia diferent, de paella amb qui volgués apuntar-se, d’encontre i xarrades amb qui sorgira. Vaig voler enfocar-ho així, però amb totes les sospites que no anava a complir-se massa eixe utòpic bon rotllo.

Feia molt de temps que no intentava “organitzar” res. Per una banda, perquè estic fins el monyo que se m’acuse pejorativament d’organitzadora, millor dit de lianta, com si tindre iniciativa fóra sinònim de voler sobreixir. Per una altra banda, vaig poder recordar el divendres passat l’altre motiu pel qual feia temps que no promovia una història com aquestes: ni les gràcies ni l’ajuda, sols les queixes per l’esquena.

Doncs bé, aniré aprenent.

Si la marca de la cervesa, del güisqui o del vi no t’agrada, no compraré ni cervesa, ni güisqui ni vi. O millor, no compraré res.

Si les persones amb qui comparteixes un dia de paella no són les amiguetes o amiguets de l’ànima, quedarem per dinar solament tu i jo. O millor, no quedarem.

Si muntar el dinar, fer-lo, arreplegar, netejar i escurar et cansa o penses que no et toca fer-ho a tu, no ho farem. O millor, que s’ho carreguen els mateixos faves de sempre.

Sí, aniré aprenent.

Massa bé que sempre hi ha part positiva. I eixa és que els mateixos faves de sempre preferim seguir sent-ho malgrat tot, perquè si no les coses no es farien mai i no podríem gaudir d’un dia com el del divendres passat, encara que siga amb amics, coneguts i desconguts no-faves.

Ahir i hui, la necessitat de respondre

2006-11-30T19:56:00.000+01:00

Enfront de l’al·luvió de projectes que amenacen la nostra serra, la nostra salut i, al cap i a la fi, la nostra vida, hauríem de reflexionar també sobre la resposta que estem donant els afectats, o siga TOTS nosaltres, a aquests conflictes. Caldria fer un poc de repàs històric per entendre certes reaccions i “no reaccions” que tenim les persones. Aquestes respostes s’anomenen “moviments socials o ciutadans”, ara batejats com “moviments en defensa del territori”.

En el cas de l’Estat Espanyol podríem considerar recents tots els moviments socials: la guerra civil i la posterior repressió van exterminar tot tipus d’iniciativa o organització política o social, excepte les que feia el Movimiento o les vinculades a l’Església Catòlica. No podem ignorar, doncs, l’impacte que va produir, i que encara es manifesta en l’actualitat, aquesta intencionada tasca de coacció que va durar 40 anys.

A partir dels anys 70 comencen a organitzar-se, en la clandestinitat, grups socials d’oposició. Les organitzacions obreres (després sindicats) i les Associacions de Veïns (AV) van ser els principals.

Les lluites de les AV van estar encaminades inicialment a reivindicar els serveis o actuacions urbanístiques mínimes (carreres asfaltats, enllumenat, clavegueram, escoles, jardins, transport, etc.). Poc a poc, aquestes associacions van avançar en les seues reivindicacions, reflexionant sobre el model de ciutat que necessitaven i, a la volta, plantejant exigències de canvi democràtic. La inclusió en aquestos moviments d’intel·lectuals compromesos reticents al règim va aguditzar la instrumentalizació partidista de les AV, encara que, així i tot, el moviment va créixer i es va estructurar, assolint algunes victòries destacades.

L’inici de la transició política (1976-1979) suposà una explosió d’iniciatives associatives. Aparegueren nous moviments (que ja eren vells als països democràtics): l’ecologista, el feminista, els consumidors, l’antimilitarista, etc. Així, part de la militància abans concentrada en les AV es va dispersar cap a altres organitzacions.

Aquestes naixien encara molt condicionades pels problemes derivats de la llarga manca de llibertats al nostre país: inexperiència organitzativa, incomunicació amb el pensament alternatiu de la resta del món, necessitat de concentrar-se en les reivindicacions més urgents, etc. A tot açò hem de sumar la sempre present batalla pel control i ús partidista d’aquestes associacions i també la desconfiança i la por cap a la repressió pública. El pacte polític per a una Transició limitada i controlada, junt a la posada en marxa de noves institucions polítiques i socials, debilitaren, paradoxalment, a les organitzacions ciutadanes. Els líders d’aquestes associacions marxaren a integrar-se en els recents legalitzats partits d’esquerra, deixant un fort buit en aquests moviments.

Durant els 80 i principis dels 90, l’aplegada al poder, a l’Estat Espanyol i a alguns governs autonòmics, del PSOE aguditzà aquestes contradiccions (“lluitar contra els ajuntaments d’esquerra afavoria a la dreta”).

Per això, al final d’aquesta època, el desencant social degut a les expectatives frustrades, junt al cansament de la generació que lluità baix el franquisme (i la manca de relleu generacional), contribuïren a la gran desmoralització i desmobilització de molts dels moviments ciutadans. Aquesta situació de desmotivació general de la societat hem d’emmarcar-la en una triple realitat: la imposició d’un model econòmic basat en l’especulació del territori i la innovació tecnològica com a primordials factors de desenvolupament; el predomini d’ideologies conformistes i conservadores en l’espai social; i la simplificació dels processos de participació democràtica reduïts al “jo vote i ells que ho facen tot per mi".

Així, apleguem fins mitjans dels 90, on sembla que els moviments ciutadans comencen a ressorgir. Per una banda, la creixent desconfiança en la bondat dels projectes proposats i una major consciència ambiental fa a la societat més crítica. I, per una altra banda, la pèrdua del poder institucional de l’esquerra provoca l’impuls o tolerància davant agressius projectes urbanitzadors o d’infrastructures.

Podríem dir, doncs, que va creant-se el brou de cultiu que provoca el despertar del compromís d’una nova generació, renovant i rellançant el moviment ciutadà, malgrat no estar promogut des dels partits polítics ni des de les quasi desaparegudes associacions de veïns, com caldria esperar.

Hui, els moviments en defensa del territori són plataformes molt característiques: els anomenats “salvem” o els “no” (“Salvem l’Horta” a València, “Salvem el Benacantil” a Alacant, “No Zona 15”, “No Tèrmica”, etc.). Naixen a partir de l’aparició d’un problema en concret i moren amb la resolució d’aquest. Les conformen els afectats directes amb l’ajuda d’experts i suposen una prova de foc per a la ciutadania.

Nosaltres ho sabem ben bé. El pla eòlic i els camps de golf són la nostra lluita. Hem d’organitzar-nos, lluitar de la mà de la raó, la participació i la constància. L’amenaça creu que compta amb la nostra desídia i això és inacceptable. No podem viure en un altre context, però podem (re)construir el nostre futur.

Estrenant càrrecs

2006-11-30T19:20:00.000+01:00

Els dies passen per davant meua com si jo no els caiguera massa bé. No volen parar-se ni un moment per estar amb mi sense mirar el rellotge. El dissabte li vaig dir a Luisa que escriuria sobre els nebots i les nebodes. I ara penant-ho bé no sé què dir, perquè, clar, jo encara no soc tia. El cas és que porte una temporadeta de felicitacions per naixements i embarassos que no pare. Ma tia Pepi ens va portar, en agost, a Jordi, qui té pinta de tindre tota la tranquil·litat que no té la cosina major. Què bonic que és! I quina paciència està desenvolupant gràcies a Elena! Ana Belda ha d’estar boja d’alegria per Eivissa amb Mariola, fent de tia en exclusiva. A vore si així treballa menys hores!. Ni Pilar ni ningú dels seus sabran com agafar al xiquet de Maria (David?). Tant de temps de regnat femení calarà en el nebot, segur. Per Luisa m’alegre especialment perquè, encara que en totes les cases un nadó és una alegria, estic segura que a sa casa açò és el començament d’un canvi d’aires que celebre moltíssim. I, coses de la vida, el dissabte vaig seure davant Vanesa, a qui li queden dos mesos per tindre a Emma. Quina contradicció de sentiments vore embarassada a algú de la teua edat! Perquè una cosa són cosins o nebodes i una altra ben distinta és quan amigues o gent de la teua quinta està entusiasmada fent famílies. Si Inma Navarro ja em va posar en sobre avís: “tia, que ja no entrem en el cupó d’adolescents embarassades! Que ja no s’estranya ningú a la nostra edat...”. Ai! Si Leyre és molt boniqueta, però és que jo encara estic parint carreres universitàries, no puc canviar bolquers!

I tu què necessites?

2006-11-23T12:16:00.000+01:00

Ahir parlàvem de les característiques del que s’anomena la societat post-industrial, que és la societat on se suposa que estem immersos ara mateix: la del consum, la sanitat, l’educació, la informàtica, les ong’s, el comandament a distància. I la de tot això i moltes més coses perquè més de la meitat de la població mundial no pot tindre res de res.

Diem post-industrial perquè les característiques que definien la vanagloriada, a l’hora que també maleïda, societat industrial, sorgida d’aquella revolució tecnològica, demogràfica, cientifico-tècnica, política, etc. de segles passats, que ens va fer cabussar-nos sense agafar aire en la modernitat, ja no definixen tan fidelment allò que hui en dia fem servir.

I què fem servir hui en dia? Jo diria que massa coses. M’explique. Estem tant enrolats en aquesta globalització, jo diria que existencial, que sentim com a necessitat ineludible la d’adquirir, gaudir, conèixer, sentir, escoltar, tocar, degustar, olorar, mirar i remirar tot el que hi ha al món.

Per què? Perquè l’entorn més reduït i vital on les persones ens manejàvem a gust se’ns ha ampliat fins a l’infinit i, per tant, se’ns ha ampliat la necessitat de DESITJAR. I, malauradament, desitjar-ho tot no passa per pensar, valorar i escollir alegrement. Sempre ens queda la frustració de quedar-nos sense alguna cosa (que consideràvem, per descomptat, imprescindible). Segur que la necessitàvem tant?

El culte al cos

2006-11-17T10:59:00.000+01:00

La preocupació per l’aspecte físic ha sigut, quasi sempre, una cosa inherent a les persones. Hui en dia, aquesta preocupació és entesa com a “consum cultural” i travessa tots els sectors socials, recolzat en un discurs que o apel·la a la qüestió estètica o mostra preocupació per la salut. Per entendre aquest tema d’actualitat, cal fer una ullada general a certs moments del segle XX. La dècada dels 20 és decisiva en la configuració d’un nou ideal físic, quan les dones, baix l’impacte de les indústries dels cosmètics, la moda, la publicitat i Hol·lywood, incorporen massivament el maquillatge a les seues vides quotidianes i es passa a valorar el cos esvelt i ferm. La combinació d’aquestes quatre indústries serà fonamental per a la victòria del cos prim sobre l’obès en el transcórrer del segle XX. Als 50 trobem una expansió del temps d’oci: comencen a donar-se les primeres vacances pagades, auge de les zones d’acampada, etc. Tot açò imposa un nou concepte d’estiueig, en el qual l’exposició del cos té un lloc central. A més, l’explosió publicitària de la postguerra (2ª G.M.) va ser, sense dubte, la gran responsable de la difusió d’hàbits relatius a les atencions al cos i pràctiques d’higiene, bellesa i esportives recomanades per metges i moralistes. El desenvolupament del cinema i la televisió contribueix a vendre eixa imatge ideal i els productes per assolir-la. Els anys 60 són l’escenari de l’anomenada “revolució sexual” i del moviment feminista, associats a la contracultura i al “hippisme”, els quals interpreten el cos com a mostra de modernitat. A partir dels 80 l’estiu deixa de ser el moment per excel·lència d’exposició del cos i les pràctiques físiques passen a ser més regulars i quotidianes (gran proliferació de gimnasos als centres urbans). Naix la “generació salut”, influenciada pel naturisme, l’aparició de metges en TV, etc., i pren força el que anomenem “culte al cos”. Als 90 s’aprofiten les oportunitats comercials d’una magnífica herència i la publicitat col·loca el món de les “top model” al punt de mira de moltíssims adolescents, contribuint a l’aparició de trastorns alimentaris i de conducta (anorèxia, bulímia, vigorèxia, estrès i ansietat), desconeguts fins aleshores, consolidant-se l’extrema primesa en les dones i l’acurada musculatura en els homes com a model de bellesa actual. I apleguem al segle XXI preocupant-nos pel nostre aspecte sense pietat: cabell, rostre, pell, figura, roba... inquietud a la qual sembla que solucionem amb tots els productes i avanços que el mercat posa al nostre abast. Fins i tot els homes, exclosos en part d’aquestes tendències, estan ja dins la roda del culte al cos. Qui, hui en dia, si té el cabell sec utilitza xampú “para cabellos grasos”? Com ha pogut viure la gent sense llet semi, amb omega 3, soja i vitamines ABC? I quins negocis es beneficien de la importància que li concedim al nostre cos? Darrere de l’omnipresent publicitat, la qual sabem que és clau i fàcilment jutjada culpable, tenim també tot un entramat d’indústries que viuen gràcies a les nostres obsessions per l’estètica i la salut. Per exemple, la indústria editorial ho té clar. Amb les paraules Dieta o Aprima’t en portada és molt possible esgotar la tirada d’una revista. Recurs que, també en les revistes masculines, s’aguditza en dates clau: principi d’any i de l’estiu. Els 3€ que pot costar una revista reemplacen la costosa factura d’un metge. I el procediment d’elecció dels temes d’estes publicacions és senzill. Primer s’escull un aspecte que obsessione (reduir volum en zones concretes, perdre ràpidament uns quilos, lluir un cos ferm i musculós...). Després, experts col·laboradors dissenyen un règim i exercicis per a un públic heterogeni. Finalment, s’exhibeix en portada un/a model escultural per anunciar la dieta de la carxofa, la qual precisament ell/a no necessita practicar. Si ens centrem en la indústria alimentaria, convé avisar que nodrir-se al segle XXI no resulta fàcil. A part de vaques boges, grip aviar i aliments transgènics, cada dia eixen al mercat nous aliments miracle destinats a previndre una llarga llista de malalties. Però, en molts casos, ens convertim en víctimes de les operacions de marketing d’aquestes indústries, aliades amb les farmacèutiques i les biotecnològiques, que ens convencen que el nostre cos necessita eixos aliments enriquits amb tota classe de propietats. I si hi ha una indústria que en els últims temps ha crescut, eixa és la medicina estètica (tractaments cosmètics, mèdics, operacions quirúrgiques). Cada volta més gent està disposada a pagar el que siga per parèixer eternament jove. Però, quant hi ha de vertader en eixes models que representen el “després”? És un gran negoci al que també s’han sumat els tractaments pseudomèdics (càpsules, complements dietètics...) i tota classe d’eines “revolucionàries” (saunes portàtils, faixes, sensors abdominals...). El tema és, òbviament, molt més ampli que aquesta exposició, però hauríem d’anar pensant en els límits d’eixa preocupació pel nostre cos, perquè, enrolats com estem en un consumisme desmesurat, estem substituint benestar per obsessions. I això no pot ser bo.

Commemoracions a la Carta

2006-11-17T10:51:00.000+01:00

Amb això de les xifres rodones enguany tenim aniversaris per a tots els gustos. Mirant enrere 75 anys hi ha qui voldrà rememorar la Constitució del 31. Eixe any s’aprovà la capdavantera carta magna que proclamava, entre altres coses, la sobirania popular, el dret al vot de les dones, les tendències autonòmiques amb oportunitat d’elaborar els seus propis estatuts, una declaració de drets socials, econòmics i laborals en consonància amb els dels països més avançats del moment, un sistema educatiu públic sense discriminacions de gènere o classe, i la separació entre Església i Estat aportant la aconfessionalitat i llibertat de cultes a Espanya.

I és que enguany commemorem el 75 aniversari de la victòria lícita i legal, sense violència, dels partits republicans en unes eleccions; un règim republicà que quaranta anys de franquisme soterrà baix l’odi i convertí en fantasma innombrable ja en democràcia.

Encara que hi haurà qui preferirà celebrar que part de l’exèrcit espanyol, cinc anys després, es rebel·là contra eixe legítim règim republicà, donant pas a la Guerra Civil. Amb això, podem celebrar que, fa 70 anys, no sols les dones deixaren de votar, sinó que tampoc ho farien els homes; que no sols l’Estat deixà de ser aconfessional i haver llibertat de culte, sinó que l’Església Catòlica controlà les persones amb valors i dogmes basats en la por del pecat; que no sols s’aboliren els estatuts autonòmics, sinó que es perseguí i condemnà qualsevol cultura o llengua diferent a la castellana; que no sols l’educació i la llei discriminava les dones, sinó que els drets i possibilitats socials de part de la població quedaren reduïts.

Haurem d’esperar molts anys, fins 1976, per poder assistir a nous triomfs dels demòcrates i rememorar, este 2006, els 30 anys de la legalització dels partits polítics i l’aprovació del projecte de llei de reforma política que trencaria amb el règim franquista.

Podem celebrar, doncs, l’aniversari que vulguem: aquell que ens suposà 4 dècades de ferotge dictadura o aquelles que comportaren dues implantacions democràtiques. Hi haurà qui celebrarà nostàlgic el 70 aniversari de la rebel·lió armada contra el govern del 36. Al 30 aniversari dels primers passos de la Transició li faran els merescuts honors (fins i tot persones que dubtosament la recolzaren en el seu moment). I m’agradaria imaginar que, passats ja 75 anys, es commemorarà també, sense por ni interessos ni recels, un dels períodes més brillants cultural i democràticament de la nostra història recent, perquè ja toca ser justos amb aquell intent de construir un país més modern i lliure.

TOT TÉ UN PRINCIPI...

2006-11-17T10:37:00.000+01:00

Carles sempre em suggerix i m'anima a fer moltes coses. Ja no sé si és perquè vol que prove jo primer allò que a ell li agradaria tindre l'espenta de fer, perquè em veu capacitatda per a fer de tot o perquè em nota molt desballestada amb les oposicions. El cas és que ací estic. M’he fet un bloc (que quasi no sabia ni el que era) i, per si no tenia ja suficients motius per estar davant l’ordinador, me n’he posat un de més. Com tot en esta vida, no sé on portarà açò. És una manera molt interessant de comunicar-te amb el món, però encara més interessant és la comunicació que crec que s’establix amb una mateixa. Això és el que m’ha entusiasmat de la idea d’escriure ací, al buit de la xarxa.